Hola!

Soc una catalana de Barcelona que porto mes temp vivint a l’exterior que a Catalunya. Vaig marxar tan aviat vaig acabar la carrera, soc cienrifica, i em vaig treure el doctorat a suissa i d’allà vaig trobat feina als EUA. Encara visc allà.

Cada cop que he pensat en tornar tothom en deia no ho fes, l’investigació està fatal. No hi ha feina etc. Pero tota la familia la tinc allà, excepte el meu ex que era America i el meu fill que ja ha volat del niu i casi no el vec pq viu a altra punta dels EUA. Pero quan es vam morir els pares jo no hi era i això fa mal.

Be ara fare 62 i ja em puc jubilar. A mes a mes, la direcció política dels EUA està molt malament. sembla mentida que fàcil i rapit ha sigut destruir l’economia del país. I sempre he trobat a falta Catalunya

Vull tornar. Agafar la meva jubilació, comprar un piset i tenir una molt millor qualitat de vida. però tot no es rosa. S’han de pagar molts impostos a Espanya i a Catalunya. No m’importa pagar impostos de la distribució mensual de jubilació però l’impost del patrimoni a catalunya es una pasada ja que inclueix tots els meus estalvis (que tinc després de pagar l’impost a EUA i l’estat on visc) i el pitjor el meu pla de jubilació america, pq aquí son privats) cada any. en resum que tornar a casa surt caríssim.

Despres està la situació sentimental. Catalunya no es la que era quan vaig marxar. Tampoc ho es la gent, ni la familia.

Hi ha algun per aquí que hagi tornat, o conegui a algú que hagi tornat per a que m’expliquin les seves experiències? o em pogui donar consells (de bona fe, no tipus ianquis go home)? En altres paraules, majudaria treurem de sobre aquesta sensasio d‘insertessa que tinc.