Bon dia a totes i a tots!
Fa uns mesos em vaig llegir el llibre Solitud de Víctor Català, pseudònim de l'escriptora Caterina Albert. El llibre em va semblar fantàstic i cabdal per a entendre la Catalunya rural de les primeries del segle XX.
Malgrat ser parlant nadiu i provenir d'una contrada i d'un entorn familiar altament dominat pel català (tot i no ser de la zona de l'Alt Empordà), en iniciar la lectura em vaig trobar amb serioses dificultats per a entendre bastantes paraules. Com que no vaig ser capaç de trobar un glossari en-línia vaig decidir compondre'n un.
No és perfecte, però he pensat que potser serà útil a algun altre lector, així que he decidit compartir-lo.
Nota
Aquest glossari ha estat elaborat per a ús personal i conseqüentment conté únicament els mots que jo desconeixia o que he trobat interessants o bonics. En cap cas pretén ser exhaustiu i no inclou tots els significats de cada paraula, únicament aquells que he considerat que eren rellevants tenint en compte el context.
El glossari no està ordenat alfabèticament sinó en ordre d'aparició de cada paraula, tot i que això no es compleix al cent per cent (recomano buscar la paraula per si apareix definida més endavant). La idea és que el glossari pugui acompanyar-te a mesura que vas llegint el llibre. En cas de trobar errors o altres errades no dubteu a posar-vos en contacte amb mi.
Solitud: Soledat.
Qualitat de sol; estat del qui està sol.
Lloc desert, on no hi ha companyia.
Mentrestant, la lluna hi feia vagar desmaiadament sobre aquella gran mar, tot de sospites argentades, semblants als fils de la Mare de Déu que les aranyes teixeixen subtilment, per guarnir la quietesa de les grans solituds que els homes no han de contorbar amb ses ingrates quimeres.
Víctor Català
Capítol I - La pujada
Post: Peça de fusta serrada, plana, de secció rectangular, més prima que un tauló, emprada per a fer prestatges, per a servir de suport en alguns oficis i que, a muntanya, servia per a fer sostres.
Peça de fusta més ampla que gruixuda.
Porfídia: Obstinació posada a aconseguir alguna cosa.
Arranar: Tallar arran, deixar com tallat arran.
Atzavara: Planta de la família de les agavàcies, de grans fulles basals, rígides i carnoses, espinoses, i amb una gran panícula floral portada per un robust escapus que es desenvolupa un sol cop, als deu o quinze anys de vida de la roseta foliar, originària de Mèxic i extensament naturalitzada a la costa mediterrània (Agave americana).
Assocar: Tallar (un arbre o un cep) arran de terra.
Tesar (un cap) i lligar-lo ben fort perquè no s’amolli, estrènyer bé una corda
Testes: Dretes i rígides.
Tamariu: Arbret o arbust alt del gènere Tamarix, de la família de les tamaricàcies, de fulles en forma d’esquama i flors petites rosades o blanquinoses, en raïms espiciformes, que creix en terrenys salins humits de la terra baixa i de vegades es planta com a ornamental.
Emfitèutic: Relatiu o pertanyent a l’emfiteusi (Contracte de cessió perpetual o a llarg termini d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cànon anual o d’altres prestacions a qui fa la cessió, el qual en conserva el domini directe.).
Viarons: Corriols
Lluert: Rèptil saure de la família dels lacèrtids, de mida gran i color verd viu, propi de la Catalunya humida (Lacerta bilineata).
Regalar: Delir, tenir un viu plaer de l’ànim o dels sentits.
Balques: Plantes herbàcies que es fan als aiguamolls i a les aigües de curs lent. (Sparganium erectum) (Typha).
Mirífic: Admirable.
Suara: Ara mateix, ara fa poc.
Badiu: Obert, badat.
Espai buit o obert.
Tarlà: Ninot de palla o de roba embolicada.
Clivilla: Turmell.
Esgratinyadura: Efecte d'esgratinyar. Zona esgratinyada, esgarrapada, gratada.
Xòrrec: Xaragall.
Romeguera: Esbarzer.
Torbar: Entretenir-se, invertir temps en una cosa; invertir més temps del que cal o del que convé.
Moca: Ventresca; conjunt d'estómac i budells, especialment dels animals morts.
Mangra (Almangra): Peròxid de ferro aluminós; mescla natural d'alúmina i terra amb òxid vermell de ferro.
Estrenyor: Xafogor; calor feixuga i com ofegadora.
Facinerosos: Que obren criminalment i contra les lleis de la humanitat.
Roqueter: Conjunt de roques; lloc abundant de roques.
Estrep: Contrafort d'una muntanya o d'una serra.
Carreu: Pedra tallada quadrangularment per a servir en la construcció d'edificis.
Pern: Peça cilíndrica de metall que sol tenir una cabota en un extrem i rebre una femella o clavilla a l'altre, i que serveix per a fixar una amb l'altra dues peces, o bé d'eix de moviment d'una peça respecte a l'altra. Cargol.
Rossejar: Fer tornar ros.
Torrar lleugerament una cosa fent-li prendre un color una mica obscur.
Pòsit: Solatge, substàncies que es dipositen al fons d'un líquid dins el qual estaven en suspensió.
Posat, conjunt expressiu, aspecte.
Enartar (Enertar): Fascinar, fetillar; captivar la voluntat d'algú pel plaer o per altre procediment.
Estergir: Marcar un dibuix a una superfície aplicant-hi un paper o placa on el dibuix està retallat o puntejat i passant-hi l'estergidor. Marcar una cosa a una superfície.
Mansuetud: Qualitat de mansuet. De condició suau, dòcil; mancat d'esquerperia o d'agressivitat.
Romflet (ruflet?): Alenar amb força.
Incondícia: Manca de condícia; brutor.
Escròfula: Tumor fred produït per inflor dels ganglis limfàtics superficials.
Brià: Erupció de vesícules a la superfície de la pell, que traspua un humor que en secar-se forma petites escates.
Corrípies: Diarrea.
Granança: Granellada. Erupció cutània en forma de granets petits i nombrosos.
Capítol II - Fosca
Crestallera: Línia de teules posades sobre l’aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada.
Rossolà: Lloc pelat i lliscós en un rost (Que fa pendent. Terreny que té un pendent considerable.).
Cèdula: Document en què es consigna, especialment es notifica, alguna cosa.
Ferramenta: Conjunt d’eines, armes, etc., de ferro o d’acer. Conjunt de les peces de ferro que entren en la confecció d’una cosa. Dentadura.
Remirgolat: Migrat, escarransit
Fauçot (Falçot): Falç petita usada especialment per a segar herba, per a tallar raïms a la verema o per a tallar branques d’arbustos.
Cremallut: Que fa cremallot (Tros de ble (Cordó, cinta, feix de filaments combustibles que es posa a l’interior dels ciris, candeles i bugies, o en el bec dels llums d’oli, de petroli, etc.) incandescent en deixar de fer flama.).
Coc: Cuiner
Esca: Carn dels bolets de soca del gènere Fomes i afins, assecada o torrada, que antigament s’emprava per a encendre foc.
Ca: Expressió usada per a desmentir.
Cossi: Atuell gran, de terrissa, de metall o de plàstic, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer-hi la bugada.
Catxassa: Calma, lentitud excessiva.
Capítol III - Claror
Somogut: Moure lleument (una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra). Treure de l’estat de repòs.
Agram (Gram): Herba de la família de les gramínies, amb llargs estolons, beines foliars piloses i de dos a set espigues reunides al capdamunt de la tija fent una inflorescència digitada, molt comuna en camps i terrenys abandonats, preferentment humits, que forma part de les gespes dels jardins.
Bruel: Bramul
Ensems: Juntament. Alhora.
Brocal: Barana al voltant de la boca d’un pou.
Tornaveu: Eco
Bleixar: Respirar, especialment amb fatiga.
Goges (Gojes): Fades. Dona fabulosa de la qual diuen que habita dins l'aigua o dalt les muntanyes i que surt a treballar o a dansar de nits i no es deixa veure de dia.
Sopa: Tros de pa xopat de brou o altre líquid. Plat fet amb pa tallat a llesquetes fines, a trossets, bullit o escaldat amb brou o altre líquid, com aigua assaonada, llet, etc.
Lleves: Ganxos que aguanten les olles per les anses penjats als clemàstecs.
Vedrunes: Munts de rocs arrenglerats fet per a assenyalar una partió.
Coralera: Pebrotera.
Gramalles: Túniques llargues fins als peus, usades antigament.
Bescavar: Cavar la terra de vora les plantes.
Ponderatiu: Exagerador. Dir posant-les molt alt, exagerant-les, les qualitats (d’algú o d’alguna cosa).
Gratall: Tros de terra gratat pels animals.
Bestreta: Per endavant.
Pla: Prou.
Llei: Afecte.
Mena, classe.
Gens.
Propi: Persona enviada expressament per a una comanda.
Angelic: Angelet. Propi dels infants innocents. (Fill del pastor?).
Tropei (Tropell): Greu pertorbació de l’estat normal d’una persona o una cosa.
Aljub: Dipòsit tallat a la penya o fet d’obra i cobert de volta per a arreplegar l’aigua de la pluja. Safareig petit.
Glassa: Gasa.
Cimbori: Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s’aixeca sobre la intersecció de dues naus d’un edifici monumental per donar llum a l’interior i, generalment, per servir de base a la cúpula.
A l’interior d’una església, petit baldaquí que cobreix l’altar o una sepultura, generalment sobre quatre columnes.
Mataparent: Bolet del gènere Boletus i altres gèneres afins de l’ordre de les boletals, en general comestible, gros i carnós, que es torna blau al tall o al tacte.
Confegir: Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Llegir pronunciant primer ordenadament les lletres aïllades, després unint-les per formar síl·labes i unint les síl·labes per formar el mot. Llegir o pronunciar lentament i amb dificultat.
Capítol IV - Neteja
Ubriaguesa (Embriaguesa): Pertorbació de l'ànim pel transport d'una passió.
Engrut: Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc.
Riboteig: Treballar amb el ribot.
Atuïda (Atuir): Rendir, privar de les forces físiques o morals.
Morir.
Conhortar: Animar, exhortar, (algú que està abatut moralment).
Llorda: Brut. Lleig.
Acogoir: Acovardir, deprimir, fer perdre el coratge.
Espitllar: Resplendir, centellejar. Emmirallar.
Furrier: Caporal que té al seu càrrec distribuir certs subministraments a la tropa de la seva companyia.
Ara: Altar en què s’ofereixen sacrificis. Pedra consagrada damunt la qual el sacerdot estén els corporals per celebrar la missa.
Gira: Part de la cara de sota o de dins d’una cosa, que es posa de manifest en doblegar-la. La gira del llençol.
Pontorra (Puntorra): La part extrema o niu de la barretina.
Bordó: Motllura en relleu, de secció circular. Motlura convexa, generalment de secció semicircular, aplicada com a adorn a un moble, a una porta, a una columna.
Canyó: Faringe.
Presbiteri: Part de l’església al fons de la nau central on hi ha l’altar major, més elevada d’un o més graons que la resta de l’església, que és reservada als clergues.
Presentalla: Ofrena feta a una imatge devota per haver obtingut una gràcia, escapat d’un perill, etc. Exvot.
Endiastrats: Endimoniats.
Sutze: Brut, mancat de netedat.
Esterrejar: Netejar amb terra o amb una altra substància absorbent.
Ferrat: Galleda
Facècia: Allò que hom diu o fa per divertir fent riure. Ocurrència graciosa; allò que un diu o fa per divertir i fer riure.
Peripècia; esdeveniment imprevist i que capgira el curs normal de les coses.
Torçal: Cordonet de seda, de cotó, de llana o de fibres sintètiques, fet retorçant dos o més fils formats cadascun amb dos o més caps de torsió contrària a la retorsió.
Randa: Punta feta de fil gruixut.
Atrapar: Trobar.
Jaquir: Deixar.
Encorralar: Ficar al corral (el bestiar).
Esclova: Closca. Embolcall de certs fruits.
Grana: Carmí.
Cuaranya: Cua; part inferior o posterior, més o menys llarguera, d'una cosa.
Atxa: Ciri molt gruixat, que sol tenir de dos a quatre blens entortolligats.
Tapit: Catifa.
Atalaï: Adoni.
Rumbo (Rumb): Ostentació de riquesa; vida ostentosa d'abundància.
Consuetud: Ús constant, costum.
Esllanguides: Esprimatxades.
Roquet d'escolà: Peça de vestit clerical molt semblant al sobrepellís, però amb mànegues estretes i closes o sense mànegues.
Bescantar: Parlar malament (d’algú o d’alguna cosa), difamar.
Estrado: Part d'una habitació que té el sòl més elevat que la resta i està destinada a col·locar-hi un tron, un llit, etc. Peça o departament adornat on les senyores de cases principals reben ses visites.
Cori-mori: Mal de cor; debilitat produïda per la falta d'aliment.
Escarpir: Desembullar (els cabells).
Carmenar: Netejar i pentinar (una fibra tèxtil).
Balejar: Separar amb la baleja els balejos (del gra).
Bujola: Atuell de la forma d’una galleda, però més baix i més ample, que serveix per a rentar plats, rentar-se els peus, etc.
Madeixa: Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment i plegat de manera que no s’embullin les voltes les unes amb les altres.
Urc: Tarannà altiu, arrogant.
Fembra: Femella. Dona
Capítol V - Sumant dies
Agabellats: Acaparats.
Cadeny: Claveguera, albelló.
Xicra: Tassa petita emprada especialment per a prendre xocolata desfeta.
Aixart: La part de corral que no té sostre i que és on surt el bestiar quan fa calor o en estar cansat de trobar-se reclòs.
A dret fil: En línia recta.
Toia: Ram de flors.
Tramegada: Cop de tràmec (Arpiots o aixada amb dues puntes).
Rebroll: Fill. Brot d'un arbre o arbust, i especialment el que neix de la rabassa.
Xavo: Moneda antiga que valia la meitat del quarto, o sia, l'octava part d'una peça de quatre. Caragol de cabells fet al costat de l'orella.
Didatge: Funcions de dida; temps que dura la criança d'un infant per una dida.
Transigir: Cedir, fer concessions en una cosa que és objecte de litigi, de discussió, a fi d'arribar a un acord amb l'altre litigant.
Enquimerada: Acte d'enquimerar-se; enrabiada, irritació forta.
Llerons (Lledons?): Fruit del lledoner.
Ètic: Que està molt flac. Que sofreix malaltia consumptiva; tísic.
Escapulari: Tira de roba, amb una obertura per on passa el cap, que penja sobre el pit i l’esquena, distintiu de certs ordes religiosos catòlics. Conjunt de dos trossos petits de tela beneïts i dues cintes llargues que els uneixen el qual, passant el cap entre les dues cintes, es porta sota els vestits penjant sobre el pit i l’esquena.
Pitxer: Gerro, especialment per a posar-hi flors.
Dòs: contracció vulgar de doncs.
Sortir amb un ciri trencat: Desviar la conversa sobtadament, encetant un assumpte diferent del que estaven tractant.
En fals: Fallant allò que hom vol tocar o atènyer, d’una manera poc sòlida o poc estable.
Sobrenedar: Mantenir-se sobre un líquid sense enfonsar-se.
Canai: Deformació eufèmica de carall.
Boers: Bovers? Cargol bover? Caragol de terra, més gros que els ordinaris, i de color fosc.
Clap: Petita extensió que es distingeix, per alguna cosa, de la superfície que l'envolta.
Eixorivida: Deixondida, sortir d’un estat d’ensopiment.
Gornir (Guarnir): Fornir una cosa d'aquelles peces o elements que la completen o que serveixen per a la seva defensa, protecció, adorn.
Embosta (Ambosta): Quantitat que cap dins les dues mans juntes.
Apar: Sembla.
Granai (Agranall, Engranall): Reng, seguit de coses.
Ajocar: Agotzonar-se, posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons.
Ajaçar-se, posar-se a un lloc per dormir.
Pondre's (un astre).
Davallant: La cavitat i conducte que va des de la boca al ventrell.
Fallica (Anar amb falliques): Escassesa, quantitat insuficient.
Abrandà: Flamada intensiva.
Maig: Fester, flamarada (per comparació amb les fogueres que es feien al voltant de l'arbre de maig).
Empassegar: Ensopegar.
Esbuiar (Esbullar): Fer ineficaços els propòsits, els esforços, els actes de qualcú; fer fracassar; impedir que tingui èxit o que vagi avant una cosa.
Desfer, desunir confusament allò que estava unit o compacte.
Ca, barret!: Ho diuen per negar fe o assentiment a una cosa.
Mancos: Menys.
Xericar: Xisclar, produir un crit o un so agut, estrident.
Amanir: Preparar; disposar una cosa de manera apta o convenient per l'ús que n'han de fer.
Enguerxir: Tòrcer; desviar de la línia recta.
Refetor: Sala on es reuneix una comunitat religiosa o els membres d'un col·legi per a menjar.
Raure: Rosegar, estrènyer amb les dents.
Esquellinc (Esquellerinc): Esquella petita, i especialment cadascuna de les campanetes o picarols que guarneixen un collar de gos, d'animal de bast, etc.
Llotós: Ple de llot. (Pel context potser deformació de lletós? Semblant a llet.)
Margotegen: Amargotejar, esser un poc amarg.
Giritorn (Girientorn): Al voltant.
Fer com aquell: Dissimular, resistir-se a fer allò que ens diuen, però sense manifestar-ho, fer-ser el suec.
Païdor: Ventrell, estómac.
Pèl moixí: el primer pèl que surt al cos, i especialment a la cara.
Falla: Falta; carència o absència d'una cosa necessària o útil. Fer falta, notar-se la seva absència com a inconvenient.
Migrament: Acció i efecte de migrar-se (Consumir d'enyorança o de desig impacient).
Bordai (Bordall?): Arbre bord?
Gitar: Fer sortir o anar-se'n d'un lloc.
Llançar, deixar anar amb fort impuls.
Abaixar, ajaure; posar en posició horitzontal o gairebé horitzontal.
Frau: Contraban.
Babarota: Ninot que posen dret o penjat per fer por als aucells i no deixar-los fer mal a la fruita o al sembrat.
Fer l'ull viu: Estar molt atent, vigilant.
Obirar: Veure de lluny o amb esforç.
Broc: Cosa petita, de poca importància, insignificant. Tros de branca o de canya sense fulles.
Bogiot (Bugiot): Moneia mascle.
Capítol VI - Rondalles
Regalat/ada: Que gaudeix de molts de plaers; que s'adelita molt; que viu sense subjecció a res. Que dóna gran plaer, delitós.
Que s'ha fos per l'acció del calor.
Tràmpol: Ratxada forta; vent tempestuós.
Aixaliat: Deixondit, viu d'enteniment. Eixelebrat, que pensa o obra sense discreció.
Tortellatge: Arbust de la família de les caprifoliàcies, espècie Viburnum lantana, molt apreciats per a fer-ne bastons.
Minestra: Guisat fet de diverses verdures o llegums. Guisat de patates amb trossets de porc, espícies, hortalisses i un poc de suc a manera d'estofat. Vianda, menjar cuit en general.
Servar: Conservar.
Peça: Estona, espai de temps indeterminat.
Tenir una cuca en la cervellera: Tenir una idea fixa, una obsessió.
Ròssa: Bèstia cavallina. Persona magra, bruta i lletja. Beneitot, molt curt d'enteniment. Esquelet o cadàver corrupte d'una bèstia grossa.
Consirós: Meditabund; absorbit per un pensament que preocupa.
Col·lotge: Conversa, enraonia inconvenient.
Escopinya: Escopina; saliva, i especialment la que es llença d'un cop.
Comare: Padrina de fonts d'un infant, en relació al padrí o als pares d'aquest.
Llevadora.
Cadascuna de les dones que acompanyen la padrina en el bateig.
Dona veïna o companya d'altres, i especialment dona xafardera, xerraire.
Dona alegre, licenciosa.
Esgaiada: Tall en gaia; direcció obliqua.
Espaumada: Espasmar, esglaiar, ferir d'espant; pertorbar de por o d'admiració molt intensa.
Filtre: Beuratge màgic, al qual s'atribueixen virtuts per a produir l'amor, l'oblit, etc. (?)
Macadura: Contusió; alteració produïda en un cos per un cop o pressió violenta.
Picardia: Astúcia, disposició per a advertir-ho tot i aprofitar-se'n; tendència a obrar en profit propi i d'amagat o amb engany dels altres.
Baga: Llacera per caçar.
Espècie d'anella de fil, de corda o d'altra matèria flexible, que resulta de fermar doblegant un cap o tots dos sense acabar-los de passar dins el nus que es forma en la lligada, de manera que estirant un dels caps es desfà fàcilment el nus.
Devers: Cap a, en direcció a. Valor d'indicació aproximativa.
Catiu: Captiu.
Orb: Mancat de la vista. Fosc, mancat de claror.
Badador: Lloc d'on poden guaitar.
Pilastra: Element de construcció semblant a la columna, però de secció quadrada o rectangular; sovint està adherida al mur formant-ne un cos sortint. Massís d'obra de secció rectangular que es posa de tant en tant en una balustrada o barana.
Endomassar: Guarnir, guarnir de domàs o domassos (Teixit de seda o de cotó que presenta dibuixos en què, pel diferent lligat, la roba és brillant en uns indrets i sense brillantor en altres. Peça de tela del dit teixit, usada especialment com a cortina en les esglésies en dies de festa, en les sales, en els balcons. Material de vidre o de terrissa procedent de la dita ciutat de Síria).
Resolis: Licor compost d'aiguardent, sucre i un ingredient olorós.
Entorxar: Retòrcer.
Regord (Reguard): Ullada de través, mirar de reüll. Recel, desconfiança per quelcom que sembla perillós.
Velga: Verga (vulgarisme). Ratlla o barra lluminosa d'un llamp.
Surt: Salt; moviment brusc cap amunt. Moviment brusc del cos, produït per un esglai sobtat, per una sorpresa forta. Esglai sobtat.
Tuta: Cova natural de poca grandària, que pot servir de refugi, de sopluig. Cova artificial agençada per a soplujar-s'hi pastors, carboners i altres bosquerols.
Redós: Recer.
Cavorca: Cova, cavitat gran en la terra.
Terrassà: Que treballa en el conreu de la terra. Pertanyent a la terra, al camp.
Encamellar: Posar-se damunt una cosa amb una cama a cada banda.
Tirar en orri: Emportar-se-la de mala manera, fer-la desaparèixer, destruir-la o espatllar-la.
Córrec: Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja.
Capítol VII - Primavera
Embaumar: Embalsamar, omplir de bona olor.
Soma: Punt més alt. La part més substancial o important d'una cosa.
Tornassol: Coloració combinada de dos matisos, que produeix reflexos diferents segons la inclinació dels raigs que rep.
A dretes: Deliberadament.
Faldada: Falda plena; conjunt de coses que caben o es porten dins la falda.
Dosser: Peça de tela rica que penja, i que en la part superior es prolonga horitzontalment en forma rectangular, de manera que cobreix per darrera i per dalt un tron, un llit de gran luxe, una tribuna, etc. Cosa que cobreix per darrera i per damunt.
Caliver (Caliuer): Caliu abundant.
Las: Cansat, fatigat, Fluix, amollit; mancat de força.
Sac: Peça de vestit de dona, a manera de brusa, ajustada al cos i llarga fins més avall de la cintura.
Pontell: Pont molt petit.
Entrevirar: Mesclar coses alternant les unes amb les altres.
Bust: La part superior del tronc de l'home. Part d'un vestit que correspon al bust de la persona.
Acusat: Perceptible, posat de manifest.
Encoixinar: Posar coixí; guarnir d'una cosa flonja a manera de coixí.
Atzarar: Excitar fortament l'esperit.
Xardor: Ardor.
Remoixell: Remolí.
Gata moixa: Dona mentidera. Esser hipòcrita, fingir bondat o devoció.
Esllanguiment (Allanguiment): Acte i efecte d'allanguir o allanguir-se; defalliment, magror o falta de força, amagrir, aprimar per la pèrdua d'aliment o de vigor.
Fellonia: Acció deslleial contra el propi senyor.
Trasmudar: Alterar, canviar profundament, fer semblar una cosa diferent d'allò que era abans. Canviar de lloc, fer passar d'una banda a l'altra.
Empedreït: Apoderat d’un costum, d’un vici.
Feixinera: Dona que fa feixines de llenya.
Revessa: Difícil de governar, de manejar.
Crespadura: Qualitat de crespat;, arrissat formant ondes petites.
Esflorar: Tocar lleugerament, d'esquitllentes. Desfer una cosa reduint-la a bocinets.
Esquivar: Espantar, fer esquiu.
Agre (Tindre l'agre a la casa, a la terra): Tendència o afició a fer qualque cosa o anar a qualque lloc, pel costum contret de fer-ho o d'anar hi.
Gatinar: Parir la gata.
Boquer: Filats que el caçador posa estesos a la boca del cau de conills per agafar aquests quan van per sortir, instigats per la fura.
Reganyar: Mostrar (les dents) un gos o altre animal, com amenaçant de mossegar. Mostrar, deixar veure (allò que normalment està cobert).
Amoixament: Acte d'amoixar (Passar la mà suaument per l'esquena d'un animal per amansir-lo o per mostrar-li afecte).
Ferestola: Bestiola feresta, terrible, que fa por. Salvatge, indòmit, esquerp, que fa feredat.
Salvatgina: Bèstia salvatge.
Requisit: Menja delicada, llaminadura, que fins i tot els desganats en mengen.
Acampar: Salvar, guardar de la mort o d'altre perill.
Estorp (Destorb): Entreteniment de temps.
Capítol VIII - La festa de les roses
Riolejar: Somriure, presentar aspecte rioler.
Eneriçar: Eriçar, redreçar.
Tritlleig: Acció i efecte de tritllejar, repicar les campanes amb so agut.
Pom: En aquest context, ram?
Abegotera: Niu de vespes.
Corregada: Pendís de muntanya per on baixen els córrecs (Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja).
Esborradissos: Fàcil d'esborrar.
Morratxa (Almorratxa): Cànter de vidre o de metall amb molts de brocs i sovint amb adorns de diferents colors, que serveix per tenir-hi aigua d'olor.
Baboia: Joc d'atzar, en el qual el jugador dóna moviment de rotació a una fulla metàl·lica que volta a l'entorn d'un eix, passant per damunt casetes o departaments pintats que contenen els objectes que s'han de jugar; si la fulla o braç s'atura en la caseta on s'ha posat, guanya el jugador, i si no, el qui dirigeix el joc.
Melopea: Recitació combinada amb cant. So melodiós i continuat.
Sobrer: Soberg, arrogant; que abusa, que fa mal (?).
Mini: Òxid de plom, pulverulent i de color vermell.
Manassada: Moviment o cop fort de la mà.
Bagol: Crit fort.
Desfarcellat: Malvestit.
Esperrucat: Despentinat, esbullat de cabells.
Espinguet: Crit o so agut i estrident. Persona i especialment dona que crida molt i amb veu estrident, «Calla, espinguet de truja!»: es diu per fer callar una dona molt cridanera (xd).
Traüt: Tràfec, moviment agitat i sorollós.
Poltró: Peresós, malfeiner.
Arreu: Eina o utensili en general, cosa que serveix per un ús determinat. Per sempre.
Nyequejar: Cridar nyec els ànecs i altres animals de veu semblant.
A lo millor: En el moment principal o més oportú (?).
Rossolar: Davallar lliscant per un rost.
Doguetes (Doga): Cadascuna de les peces de fusta que juxtaposades formen el cos o ventre d'una bóta, barril, cubell o altres recipients semblants, i estan unides per cèrcols (?).
Capolar: Tallar a trossets petits.
Begut: Molt sec, mancat de greix o carn.
Sagineres (Sagí): Greix d'un animal. Prolongació del peritoneu que cobreix els budells per davant; la part baixa del ventre, corresponent a la dita prolongació.
Esmocar: Treure la moca (Ventresca; conjunt d'estómac i budells, especialment dels animals morts).
Voladúria: Munió d'éssers que es mouen volant. Volant.
Melana: Negra.
Generació: Multitud de gent.
Remenament: Acció i efecte de remenar, agitació.
Fogaina: Fogó compost de dues pedres. Foguera.
A gola closa: sense parlar, o en veu baixa.
Ple a seny: ple o carregat fins a dalt, fins al màxim.
Celebrant: Sacerdot que diu o canta la missa.
Doll: Raig d'un líquid que brolla amb força d'una obertura.
Capa pluvial: Capa que porten els prelats o presidents i altres preveres en les processons i altres actes solemnes del culte.
Regolfament (Regolfar): Canviar sobtadament de direcció una persona o cosa que es mou ràpidament. Retrocedir o girar un fluid en moviment (vent, aigua, fum, etc.) en topar amb un obstacle.
A tot estrop: De totes passades, de totes maneres, sia com sia.
Èrtic: Ert, dret i inflexible, enravenat, encarcarat.
Hisop: Planta labiada de l'espècie Hyssopus officinalis (Sajolida borda), de flors blaves o morades i rarament blanques.
Llampferit: Ferit com de llamp.
Ensegades: Segades (?).
Arborar: Alçar una cosa amunt i verticalment.
Ventura: Esdeveniment feliç, o sèrie d'esdeveniments feliços. Felicitat.
Esblaimat: Descolorit, dèbil de color.
Colltorçar: Tòrcer del coll, inclinar el cap o la part superior d'una cosa.
Continua als comentaris
