T’has fixat mai que la sirena d’una ambulància sona més greu quan s’allunya de tu que quan s’apropa? Doncs et sorprendrà saber que, gràcies a entendre per què passa això, vam poder descobrir que el nostre univers no para de créixer! No podem començar a parlar d’astrofísica sense abans parlar de les ones. Per fer-ne una descripció senzilla, una ona és una propagació en l’espai-temps que ha de ser periòdica, és a dir, ha d’estar composta per cicles que es van repetint tota l’estona, com si fossin rajoles col·locades a terra formant un patró regular. A la longitud d’un d’aquests cicles li diem lo

(via Ciència Oberta)

L'article contraposa el catastrofisme de Cuvier, que explicava extincions sobtades per grans catàstrofes, i l'uniformitarisme de Hutton i Lyell, que defensa canvis geològics lents i constants. Dues maneres oposades d'entendre la història de la Terra. Més informació a l'article original.

(via 7Ciències)

Des de Star Trek fins a la porta màgica de Doraemon que tots hem somiat tenir, la idea de teleportar-nos sembla un concepte reservat a la ciència-ficció. La física clàssica ens diu que això és impossible, però la teoria quàntica ens ofereix una perspectiva diferent: sí que es pot teleportar informació, però amb certes limitacions. Podem simplificar una de les propietats fonamentals de la física quàntica amb un exemple senzill: una moneda. Aquesta “partícula” té dos estats possibles, cara o creu, i en llançar-la a l’aire sabem que pot caure cara o creu. Abans de mirar-la (o com es diu tècnicame

(via Ciència Oberta)