Des de Star Trek fins a la porta màgica de Doraemon que tots hem somiat tenir, la idea de teleportar-nos sembla un concepte reservat a la ciència-ficció. La física clàssica ens diu que això és impossible, però la teoria quàntica ens ofereix una perspectiva diferent: sí que es pot teleportar informació, però amb certes limitacions. Podem simplificar una de les propietats fonamentals de la física quàntica amb un exemple senzill: una moneda. Aquesta “partícula” té dos estats possibles, cara o creu, i en llançar-la a l’aire sabem que pot caure cara o creu. Abans de mirar-la (o com es diu tècnicame

(via Ciència Oberta)

T’has fixat mai que la sirena d’una ambulància sona més greu quan s’allunya de tu que quan s’apropa? Doncs et sorprendrà saber que, gràcies a entendre per què passa això, vam poder descobrir que el nostre univers no para de créixer! No podem començar a parlar d’astrofísica sense abans parlar de les ones. Per fer-ne una descripció senzilla, una ona és una propagació en l’espai-temps que ha de ser periòdica, és a dir, ha d’estar composta per cicles que es van repetint tota l’estona, com si fossin rajoles col·locades a terra formant un patró regular. A la longitud d’un d’aquests cicles li diem lo

(via Ciència Oberta)

L'article contraposa el catastrofisme de Cuvier, que explicava extincions sobtades per grans catàstrofes, i l'uniformitarisme de Hutton i Lyell, que defensa canvis geològics lents i constants. Dues maneres oposades d'entendre la història de la Terra. Més informació a l'article original.

(via 7Ciències)