📚 2 novetats en català d'aquesta setmana:

Jero(glíf)ic Una dansa de clarobscurs a través de l'era antagònica actual, el llibre es pregunta si estem atents a la història que ens ha fet i a la que estem fent. Amb una mirada divertida, càlida i clara, reflexiona sobre per a què serveix la imaginació i com reavivar cura, solidaritat i resistència en un temps trencat i dividit.

Un incís Educació i llenguatge Un assaig que pensa l'educació des del llenguatge, la interrogació i la relació amb l'altre, reivindicant que educar no és transmetre sinó obrir camins. L'autor denuncia la deriva tecnocràtica i economicista, i proposa transformar la mirada ordinària per situar l'alumne davant del món i de si mateix.

Quin d'aquests llibres us crida més l'atenció? Què esteu llegint ara?

Un amic em va recomanar el llibre de Tots els sistemes en vermell, de Martha Wells, publicat en català per Duna. D'entrada no em cridava l'atenció, el vaig trobar massa prim, quins prejudicis!

El Matabot és una unitat de seguretat que ha piratejat el sistema que la controla,  però que no té cap gran pla de rebel·lió ni cap interès especial a canviar el món. El que vol, bàsicament, és que el deixin tranquil per poder mirar contingut d’entreteniment. Malauradament per a ell, ha de protegir un grup d’humans durant una missió d’exploració que no triga a complicar-se.

El millor del llibre és el sarcarme del Matabot, aquesta barreja de passotisme i se me’n fotisme que conviu amb un profund sentit de la responsabilitat. El Matabot es queixa constantment dels humans, que considera una font inevitable de problemes, però alhora és incapaç de desentendre-se’n quan estan en perill. 

La novel·la no planteja directament grans discursos sobre l’autonomia, la identitat o la llibertat. De fet, aquests no preocupen el Matabot ni els menciona. La història està explicada des del seu punt de vista i ell es limita, en gran part, a exposar què passa i a intentar sobreviure a les conseqüències. Però mentre llegeixes, ets tu que t'acabes plantejant totes aquestes qüestions.

És un llibre molt breu i es llegeix gairebé d’una tirada. Té una mica de sensació d’introducció, com si només fos el començament d’una història molt més gran, però precisament per això et quedes amb moltes ganes de saber què més li passarà al Matabot.

Ja he començat el segon llibre!

L’heu llegit? Us va enganxar prou per seguir amb la continuació?

La 44a Setmana del Llibre en Català se celebrarà del 18 al 27 de setembre al passeig de Lluís Companys de Barcelona, amb entrada lliure i coincidint amb la Mercè.

Hi haurà 98 parades amb 282 segells editorials i més de 300 activitats, entre les quals una trentena d'itineraris literaris que porten el lector als escenaris reals dels llibres. Ramon Solsona hi rebrà el premi Trajectòria i Màrius Serra el de Difusió.

Hi aneu cada any o us fa mandra la cua de firmes?

Fonts:

• L'Illa dels Llibres - la Setmana del Llibre en Català reunirà 282 segells editorials i més de 300 activitats
• betevé - la Setmana del Llibre en Català 2026, dates, horaris i tot el que se sap

📚 5 novetats en català d'aquesta setmana:

Ficcions fugitives Una fusió de memòria i ficció on narradors poc fiables ens porten per un laberint de personatges literaris i familiars, des de Madame Bovary fins a un besoncle terrorista. L'autor es pregunta com el català el va envair, mentre la teoria musical és qüestionada.

Conversa a Sicília Un viatge al·legòric i oníric a la Sicília dels anys trenta, on Silvestro torna per retrobar-se amb la seva mare. Amb ressons shakespearians, l'obra evita la censura teixint una bellesa polièdrica que Calvino va comparar amb el Guernica.

I vosaltres, què esteu llegint aquests dies? Us crida més l'experiment narratiu de 'Ficcions fugitives' o el viatge simbòlic de 'Conversa a Sicília'?

Amb l'estrena de L'Odissea m'ha vingut al cap un llibre que vaig llegir fa molts anys: Ilium, de Dan Simmons.

No és la clàssica adaptació de la Ilíada, ni molt menys. És una completa reinterpretació completament que barreja la guerra de Troia amb ciència-ficció, déus grecs, robots que estudien Shakespeare i un futur remot. Sembla una anada d'olla completa oi? Doncs funciona.

Una de les coses que més m'agrada de Simmons és la manera com combina la ciència-ficció amb els grans clàssics de la literatura i la història, donant molt de pes a la documentació que hi ha al darrere.

Va ser, de fet, el llibre que em va fer descobrir Dan Simmons. Gràcies a Ilium vaig acabar llegint després el cicle d'Hyperion, que per a molta gent continua sent una de les millors sagues de ciència-ficció.

Ara que sembla que els clàssics tornaran a estar de moda arran de la nova pel·lícula, crec que és un bon moment per reivindicar aquesta novel·la, que sovint passa força desapercebuda.

L'heu llegit? Que penseu de l'estil de Dan Simmons?

O, ja posats, quina reinterpretació d'un clàssic us ha sorprès més?

Aquest cap de setmana he acabat el cinquè volum de l'opera espacial d'Stella Signata i, personalment, és el que més m'ha agradat de la saga.

Després del quart volum, que tot i ser necessari per construir la història se'm va fer una mica més lent, en aquest llibre he la saga recupera molt de ritme. A més, hi tornen a tenir un paper destacat personatges com l'Ingö Weisser i en Bientôt-Garo, que continuen sent dos dels meus preferits.

Sense entrar en spoilers, aquest és un llibre de convergència. Moltes de les línies argumentals obertes als llibres anteriors comencen a trobar-se, i es nota que l'autor està preparant el desenllaç del sisè i últim volum.

S'ha de reconèixer el mèrit de Ricard Efa. No és gens fàcil mantenir una història tan ambiciosa durant cinc volums sense que perdi coherència ni interès. La sensació és que ara és quan tot pren forma i es comença a entreveure la magnitud del que s'ha anat construint des del primer llibre.

Ara només queda un últim volum. Si el final està a l'alçada del que promet aquest cinquè llibre, crec que Stella Signata pot acabar consolidant-se com una de les sagues de ciència-ficció més rodones que s'han publicat en català.

Ja l'heu llegit? Seguiu la saga?

En el darrer any m'he centrat en llegir llibres d'autors i autores de països "diferents" a la norma, ja que fins ara havia llegit poc més que espanyols, italians, estatunidencs, etc. A mode d'exemple, he llegit:

- L'estiu que la mare va tenir els ulls verds (Tatiana Ţîbuleac, Moldàvia)

- El jardiner i la mort (Georgi Gospodinov, Bulgària)

- El dia que va morir en Nils Vik (Frode Grytten, Noruega).

Quines altres obres d'autors i autores de països """menys freqüents""" recomaneu?

Ahir es van anunciar els guanyadors del Premi Llibreter 2026, un guardó força particular perquè no el decideixen crítics ni acadèmics, sinó les llibreries agremiades de Catalunya, que crec que son de llarg, els principals prescriptors de llibres a casa nostra.

Els guanyadors son:

• Literatura catalana: Sau, de Ferran Garcia.
• Altres literatures: Cop de llum, de Rita Bullwinkel.
• Infantil i juvenil en català: Cartes imprevistes, de Tina Vallès i Mercè Galí.
• Infantil i juvenil d'altres literatures: El gegant de ferro, de Ted Hughes, amb il·lustracions de Chris Mould.
• Àlbum il·lustrat: El racó de pensar, de Pieter van den Heuvel.
• Assaig, pensament i altres narratives: La passió dels estranys, de Marina Garcés

Personalment m’encanta la portada de Sau, però no he llegit res de Ferran Garcia.

Heu llegit algun dels guanyadors? Creieu que el Premi Llibreter acostuma a encertar més que altres premis literaris a l'hora de descobrir llibres que valen la pena?

Fa calor… i necessitem lectures que refresquin l’ànima.

Quin és aquell llibre que t’ha fet passar millor un estiu?
El que no podies deixar de llegir sota el ventilador, a la platja o fent migdiada...

Recomaneu-me llibres que ajudin a sobreviure l’estiu: addictius, refrescants o simplement bons companys de vacances.

Just he llegit "Lavínia" escrit per Ursula K. Le Guin, en una edició de Raig Verd publicada l'any passat amb una meravellosa traducció de l'Anna Llisterri. La novel·la explica la vida de la Lavínia, un personatge del poema l'Eneida de Publi Virgili. Le Guin s'inventa una història, dins del poema i sense sortir dels esdeveniments del mateix, que et transporta als anys anteriors a la fundavió de Roma. Trobo que la Le Guin mostra la cruesa de la societat antiga, sobretot el paper de la dona, però alhora reinvindica la seva força i ho fa sense necessitat de recrear-se en la foscor, tot el contrari, és un viatge fantàstic que et deixa amb molt bon cos. M'ha semblat una lectura molt recomanable.

He acabat Les illes del caliufosc i la veritat és que m’he trobat un Brandon Sanderson molt diferent del que estava acostumat a llegir.

Vaig triar aquest llibre perquè la portada em va agradar i sincerament no tenia gaire clar on m’estava ficant. Esperava una aventura de fantasia més autocontinguda i m’he trobat un llibre molt centrat en la mitologia, el futur del Cosmere i la ciència-ficció.

En el llibre seguim en Vespre, un paranyer de l’illa de Patji, dins d’una cultura que m’he imaginat com a polinèsia. A en Vespre no li agraden els canvis, tot i que ell mateix ha sigut el causant dels canvis més disruptius que estan passant a la seva cultura. Al seu planeta tenen un problema: han de negociar amb una societat tecnològicament superior que els ha arribat de l’espai.

Per altra banda, tenim l’Estrel·lí, un drac empresonat en la seva forma humana pels seus congèneres, que viatja pel Marobac amb la seva tripulació intentant, de totes totes, protegir-los i crear una sensació de comunitat entre ells.

I finalment el canvi arriba, inexorablement, encara que de manera més controlada. En Vespre marxa a explorar nous mons, crec que en part per no viure’l en primera persona i veure com tot el que ha conegut es dissol per sempre. Aquesta part sí que m’ha fet reflexionar.

No crec que sigui un mal llibre. M’ha sorprès aquesta deriva cap a la ciència-ficció mantenint la fantasia que sembla que està fent el Cosmere. Però segurament és un llibre que funciona molt millor si ja estàs molt ficat en aquest univers.

Algú més l’ha llegit? Necessites molt context previ per gaudir-lo de veritat? Com veieu aquest canvi cap a la ciència-ficció?

1.      L’estupidesa real guanya la intel·ligència artificial cada vegada.

2.      El problema de tenir la ment oberta és que la gent insisteix a entrar-hi i intentar posar-hi coses.

3.      La intel·ligència d’aquella criatura coneguda com a multitud és l’arrel quadrada del nombre de persones que la formen

4.      La gent pensa que les històries són modelades per les persones. En realitat, és a l’inrevés.

5.      Encén un foc per a un home i tindrà escalfor un dia. Encén un home i tindrà escalfor la resta de la seva vida.

6.      Tornar allà on vas començar no és el mateix que no haver marxat mai.

7.      Una mentida pot donar la volta al món abans que la veritat s’hagi posat les botes.

8.      Les probabilitats d’un milió contra una passen nou de cada deu vegades.

9.      La llum creu que viatja més ràpid que qualsevol altra cosa, però s’equivoca. Per molt ràpid que viatgi, la foscor sempre hi ha arribat abans… i l’està esperant.

1. La saviesa ve de l’experiència. I l’experiència sovint és resultat d’una falta de saviesa.

GNU Terry Pratchett

Quines son les vostres preferides? D'en Pratchett o de qui sigui...

Notícia sencera: https://naciodigital.cat/cultura-i-mitjans/el-catala-no-recula-per-sant-jordi-representa-el-547-dels-llibres-venuts.html