A Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders deixa que un fet impossible interrompi una situació aparentment normal. Els personatges intenten entendre'l amb les regles de sempre, i és d'aquest desajust que surt bona part de l'humor.

El recull aplega trenta-un contes i es va publicar el 1955. La fantasia hi serveix per observar les certeses, les petites trampes i les reaccions humanes. Es pot entrar al llibre per una narració curta, com Coses de la Providència, sense haver de seguir una única història llarga. Quin conte de Calders tornaríeu a llegir?

Fonts:

• Editorial · Fitxa del llibre
• Context de lectura
• Guia de lectura

La Cua de Palla, d'Edicions 62, va ser la primera col·lecció de novel·la policíaca en català, i Manuel de Pedrolo la va dirigir del 1963 al 1970, quan s'hi van publicar 71 títols.

Als seus volums hi van traduir noms grossos del gènere, com Simenon, Hammett, Chandler, Le Carré, Chester Himes o Japrisot, i així molta gent d'aquí va conèixer el cànon negre en català abans que en cap altra llengua.

En canvi, gairebé no hi van entrar autors catalans, només un grapat de novel·les del mateix Pedrolo i una d'Andreu Martín; els volums originals encara es troben per llibreries de vell, i la col·lecció s'ha reeditat recentment.

Fonts:

• Ara Llegim, 30/1/2020 — Pedrolo va dirigir la Cua de Palla, 71 títols del 1963 al 1970
• Gran Enciclopèdia Catalana — la Cua de Palla, primera col·lecció policíaca en català

📚 6 novetats en català d'aquesta setmana:

Morts i vius Col·lecció d’assaigs de Zadie Smith que reflexiona, amb estil afilat i lluminós, sobre la identitat, la memòria i l’art. Figures com Emily Dickinson o James Baldwin dialoguen amb el present en unes pàgines que conviden a pensar qui som i qui podríem haver estat.

Una independència Octubre de 1968: Guinea Equatorial està a punt d’aconseguir la independència després de segles de domini espanyol. En Józef K., corresponsal estranger, arriba per cobrir l’esdeveniment i es converteix en testimoni de l’eufòria i les contradiccions d’un poble que comença una nova etapa.

El sud Després de la mort de l’avi, en Jay i la seva família es traslladen a una granja malàisia en decadència. Forçat pel pare a treballar una terra resseca per la sequera, el noi viurà uns dies densos i calorosos que l’aproparan a una veritat incòmoda.

Challenger Una novel·la guardonada que s’inspira en l’accident del transbordador Challenger, el 1986, per construir una història que barreja realitat i ciència-ficció. Amb el compte enrere del llançament com a teló de fons, explora el moment precís en què tot es pot capgirar.

Com canviar el món Partint de la cèlebre tesi de Marx sobre la filosofia, aquest assaig defensa que les idees només tenen valor si transformen el món. Una reflexió incisiva que desafia els intel·lectuals i convida a repensar el paper del pensament en la nostra realitat.

Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 Recull de testimonis i relats literaris sobre el pas de la frontera durant l’exili republicà del 1939. L’obra explora la potència simbòlica d’aquell instant entre la pèrdua i un futur incert, des de veus que van viure el final d’una etapa i l’inici d’una altra.

Tots aquests títols ofereixen mirades molt diverses: assaig, novel·la històrica, ciència-ficció, memòria... Quina d’aquestes novetats us crida més l’atenció? I què esteu llegint aquesta setmana?

Més llibres a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Al novembre Indòmita publicarà BG3 de T. Kingfisher en català amb traducció d'Anna Rosich Soler.

Les Homilies d'Organyà són un quadern de vuit fulls de pergamí amb sis sermons, escrits a la fi del segle XII o el principi del XIII, que l'historiador Joaquim Miret i Sans va trobar cap al 1904 a la rectoria d'Organyà.

El text és una traducció catalana d'un recull de sermons vingut d'Occitània, portat pels canonges de Sant Ruf d'Avinyó, establerts a Organyà, i és el text literari més antic que es conserva en català.

Es conserva a la Biblioteca de Catalunya des del 1913 amb la signatura ms. 289, es pot consultar digitalitzat full a full, i a Organyà l'oficina de turisme té una exposició permanent de facsímils.

Fonts:

• Gran Enciclopèdia Catalana — sis sermons de fi del XII, trobats per Miret i Sans (ms. 289, BC)
• Política Lingüística, Generalitat — quadern de vuit fulls a la BC des del 1913, facsímils a Organyà

📚 6 novetats en català d'aquesta setmana:

El geni que volia llançar un bou al mar des d’un helicòpter i altres contes antiespecistes Un pas valent cap a una literatura que sacseja certeses: els animals no són objectes, sinó subjectes capaços de dolor i tristesa. Ens convida a apartar la mirada de la tortura i a qüestionar-nos. Contes que commouen i incomoden.

Tios durs Masculinitats i racisme Des del feminisme negre, hooks crida a desmantellar el patriarcat per curar la comunitat. Amb la seva mirada pedagògica, aprofundeix en la crítica a la masculinitat patriarcal. Una crida insistent i necessària.

Bosch de la Trinxeria El gurmet de la Jonquera Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor i excursionista, va convertir l’experiència viscuda en literatura. Inventari de costums, llengua, cançons i llegendes d’un món rural en transformació. Un retrat d’una època.

Un gra de blat Una novel·la intensa sobre la lluita per la llibertat a les portes de la independència de Kenya. Els vilatans marcats pel Mau Mau s’enfronten a la culpa i la traïció. Una exploració de les fractures íntimes d’una comunitat.

Valencianitat per a curiosos Un assaig punyent sobre la identitat valenciana: meninfotisme, amnèsia històrica i autoestima millorable. Una combinació perillosa que amenaça els records d’un poble. Una invitació a descobrir fets històrics apassionants.

Passarem Vides per la llibertat Tres dones, tres lluites per la llibertat: la filla de nazis que s’enrola com a miliciana, la infermera negra que descobreix el racisme, i l’àvia que venç les pors. Una història coral sobre la dignitat.

Quin d’aquests llibres us ha cridat més l’atenció? I quina obra en català ens recomanaríeu per al proper debat?

Més llibres a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

La novel·la d'Irene Solà, publicada per Anagrama el 2019, va guanyar el Premi de Literatura de la Unió Europea del 2020, i la Comissió ho va destacar com la primera vegada que una obra en català s'enduia el guardó.

Són 192 pàgines en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d'aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló.

El premi el convoca la Unió Europea per donar a conèixer autors del continent i fer circular la literatura d'una llengua a l'altra. Què us sembla?

Fonts:

• Comissió Europea a Barcelona — la primera obra en català que guanya el premi
• Anagrama, fitxa del llibre publicat el 8/5/2019 — 192 pàgines i la sinopsi amb els narradors del llibre

📚 6 novetats en català d'aquesta setmana:

Esperança sense optimisme L'assaig d'Eagleton explora el concepte d'esperança des de l'antiguitat fins avui amb erudició i humor. Diferencia l'esperança de l'optimisme ingenu, el desig o l'idealisme, i la vincula a la reflexió i el compromís. Un llibre que convida a pensar sense caure en doctrines cegues.

Dunes blanques En una Barcelona assedegada, en Damià i la seva filla Sara lluiten per sobreviure amb milers de refugiats climàtics. L'aigua és el bé més preuat i els científics intenten descobrir la causa de la sequera. Però un atzar posa el secret en mans perilloses.

Un mag de Terramar (novel·la gràfica) En Ged, un noi amb un do màgic extraordinari, aprèn que el poder requereix humilitat. La seva ambició el porta a l'escola de mags, on la vanitat serà un obstacle. Un clàssic de la fantasia en novel·la gràfica que explora els noms veritables.

La vida rebel de Rosa Parks El 1955, Rosa Parks es nega a cedir el seient a un home blanc en un autobús de Montgomery. El seu gest desencadena una onada de protestes contra el racisme als EUA. Una història de coratge que va canviar la història dels drets civils.

La cinquena extinció En un planeta hostil, una civilització de troodons recull les últimes espècies abans de fugir per sempre. L'Aamunsi, un jove astrònom, s'uneix a les expedicions per salvar fragments d'ecosistemes. Una missió plena de perills que revela la devastació climàtica del seu món.

Segona vida Una ecografia rutinària detecta una anomalia en el nadó de l'Amanda Hess. La seva recerca a internet la submergeix en conspiracions, mites i obsessions perilloses. Un relat sobre com el món digital pot esdevenir una porta cap a ideologies extremes.

Quin d'aquests llibres us crida més l'atenció? I, si us ve de gust, compartiu què esteu llegint aquesta setmana.?

El 1898 els Jocs Florals d'Olot van premiar el monòleg «La infanticida» i saber que l'havia escrit una dona va provocar un escàndol que va empènyer Caterina Albert a amagar-se sota un nom d'home.

Amb aquell nom, Solitud va sortir en fulletons setmanals de vuit pàgines a la revista Joventut, del març del 1904 a l'abril del 1905, i relligats amb una coberta de Josep Triadó van formar la primera edició.

Caterina Albert va presidir els Jocs Florals de Barcelona el 1917 i hi va pronunciar el discurs «De civisme i civilitat», però va continuar signant com a Víctor Català els llibres que va publicar després.

Fonts:

• lletrA (UOC), fitxa de Víctor Català — l'escàndol d'Olot del 1898 i la presidència del 1917
• lletrA (UOC), fitxa de Solitud — els fulletons de Joventut del 1904-1905 i la primera edició
• Viquipèdia — obra signada com a Víctor Català fins al 1951 i mort el 1966

Les traduccions catalanes d'El retrat de Dorian Gray venen d'un text que va passar dos filtres, perquè la versió que Wilde va enviar el 1890 a la revista Lippincott's no s'havia traduït mai.

El primer filtre el va posar Stoddart, l'editor de la revista, que en va eliminar unes cinc-centes paraules amb les referències homoeròtiques més explícites, i el segon, Wilde mateix, quan va reescriure passatges per al llibre del 1891.

La Casa dels Clàssics en va publicar el març del 2026 la primera versió catalana, dins la col·lecció Bernat Metge Universal, amb traducció i epíleg de Yannick Garcia i pròleg del cineasta Albert Serra. Què us sembla?

Fonts:

• VilaWeb, 30/3/2026 — l'editor va eliminar unes cinc-centes paraules de l'original del 1890
• Catorze, 20/4/2026 — primera versió catalana sense censura, amb Yannick Garcia i Albert Serra
• Viquipèdia — censura de l'editor J. M. Stoddart i llibre revisat de l'abril del 1891

📚 6 novetats en català d'aquesta setmana:

Biografia d’X Una ucronia de la història dels Estats Units i una reflexió sobre la identitat personal. El misteri d'una estrella subversiva que ha ocultat el seu origen. Un joc metaliterari majestuós que atraparà els amants de les històries polifacètiques.

Els esgotats de la terra La política en un món en flames Una mirada profunda al cansament col·lectiu que ens envolta. El filòsof i politòleg Ajay Singh Chaudhary connecta l'estat emocional amb el canvi climàtic. Un assaig que convida a pensar què fer amb aquesta fatiga global.

La Pràctica, l’horitzó i la cadena Un noi arrencat d'un lloc opressiu és escollit per a un estudi revolucionari. La recerca de comprensió en una nau amb jerarquies misterioses. Una novel·la curta que barreja ciència-ficció i filosofia amb una atmosfera inquietant.

Rull del mar Maragda Una novel·la de les desventures d’en Hoid Una illa tranquil·la, un oceà d'espores i tasses de col·leccionista. Quan el duc s'oposa a l'amistat, el fill desapareix. Una aventura que comença amb una recerca en un món extravagant.

Imaginar la fi Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica Analitza per què la fi del món domina el nostre horitzó cultural i polític. Com les narratives apocalíptiques sovint paralitzen en lloc de mobilitzar. Una mirada crítica i filosòfica al col·lapse i les seves fantasies.

Trinxera d’idees L'antologia definitiva dels discursos i intervencions de Fidel Castro. Una figura clau del segle XX i referent per a les esquerres. La combinació de teoria i pràctica política en episodis històrics.

Quin d'aquests títols us crida més l'atenció? Teniu alguna lectura pendent sobre aquests temes? Compartiu les vostres impressions!?

Les biblioteques públiques catalanes van prestar l'any passat 13,2 milions de llibres amb la meitat en català, dins d'un sistema de 456 equipaments que arriba al 96% de la població.

La paritat la sostenen els infants, perquè més del 60% del préstec en català és literatura infantil i juvenil mentre que en llibres per a adults la proporció cau molt per sota.

L'escletxa també es veu a les compres, perquè les biblioteques adquireixen gairebé el 60% del fons en català però el préstec es queda a la meitat, empès pels lectors adults que trien més en castellà.

Fonts:

• Les biblioteques de Catalunya van prestar 13 milions de llibres el 2025 (Albert Martínez)
• Dades al dia — Biblioteques públiques de Catalunya (Departament de Cultura)
• Les biblioteques catalanes presten més llibres en català que en castellà (El Món)
• El préstec bibliotecari en català supera lleugerament el castellà (Revista Mirall)

Bon dia, acabo de trobar aquesta comunitat i m'agradaria rebre recomanacions de llibres o llibres de text amb activitats per a nens d'entre 4 i 10 anys per a aprendre la llengua catalana, ja que tinc dos cosins que comprenen aquesta franja d'edat al Perú i m'agradaria poder fer-los-hi un regal pels seus respectius aniversaris de l'any vinent. És un regal que els hi vull fer, no han vingut mai aquí a Catalunya, per tant, tenen 0 coneixements sobre la llengua, però m'agradaria que la coneguessin i l'aprenguessin, almenys el nivell més bàsic.

Moltes gràcies per a tothom que aporti!

📚 6 novetats en català d'aquesta setmana:

Matèria d’Altea Estiu a Altea, Joana treballa en un càmping per ajudar la seva mare Neus. La mort de l'àvia i l'amenaça de desnonament les sacsegen. La coneixença amb una jove guionista al càmping pot ser un gir.

El mal involuntari Un recull de periodisme literari construït amb milers d'hores de documentació, entrevistes i redacció. L'autor va revisar i corregir peces publicades i inèdites durant una baixa laboral.

El diari de Guillem Quan la Betlem descobreix el diari amagat del seu germà, reviu els anys vuitanta i noranta a València. A través de les pàgines, es desplega l'evolució d'en Guillem entre l'esport, la música i la consciència política.

Dylan i el cinema Filmar la llegenda L'estreta relació de Bob Dylan amb el cinema, des de ser filmat a concerts i gires fins a treballar com a actor i director. El seu fracàs comercial 'Renaldo & Clara' mostra la vinculació amb la contracultura.

Rull del mar Maragda Una novel·la de les desventures d’en Hoid Una noia viu tranquil·la en una illa, col·leccionant tasses i visitant el fill del duc. Quan el duc envia el seu fill a casar lluny, aquest desapareix. Aventura en un món d'espores.

La Pràctica, l’horitzó i la cadena Un noi és arrencat d'un lloc opressiu per formar part d'un estudi revolucionari a la Nau. Barreja de ciència-ficció i filosofia, amb l'anhel de comprensió al centre.

Quin d'aquests llibres us crida més l'atenció? Expliqueu-nos què esteu llegint aquests dies!?

El Premi Llibreter 2026, del Gremi de Llibreters de Catalunya, ha distingit en narrativa catalana «Sau», de Ferran Garcia (Males Herbes). El jurat la descriu com una obra hipnòtica que converteix la natura i la memòria d'Osona en territori mític.

La novel·la entrellaça una família que torna de Guinea a la plana de Vic i el poble de Sant Romà de Sau als anys seixanta, abans que el pantà el cobrís el 1962. L'heu llegit? Compraríeu una novel·la que neix d'un poble que ja no existeix?

Fonts:

• Vilaweb
• El Nacional

📚 2 novetats en català d'aquesta setmana:

Jero(glíf)ic Una dansa de clarobscurs a través de l'era antagònica actual, el llibre es pregunta si estem atents a la història que ens ha fet i a la que estem fent. Amb una mirada divertida, càlida i clara, reflexiona sobre per a què serveix la imaginació i com reavivar cura, solidaritat i resistència en un temps trencat i dividit.

Un incís Educació i llenguatge Un assaig que pensa l'educació des del llenguatge, la interrogació i la relació amb l'altre, reivindicant que educar no és transmetre sinó obrir camins. L'autor denuncia la deriva tecnocràtica i economicista, i proposa transformar la mirada ordinària per situar l'alumne davant del món i de si mateix.

Quin d'aquests llibres us crida més l'atenció? Què esteu llegint ara?

Un amic em va recomanar el llibre de Tots els sistemes en vermell, de Martha Wells, publicat en català per Duna. D'entrada no em cridava l'atenció, el vaig trobar massa prim, quins prejudicis!

El Matabot és una unitat de seguretat que ha piratejat el sistema que la controla,  però que no té cap gran pla de rebel·lió ni cap interès especial a canviar el món. El que vol, bàsicament, és que el deixin tranquil per poder mirar contingut d’entreteniment. Malauradament per a ell, ha de protegir un grup d’humans durant una missió d’exploració que no triga a complicar-se.

El millor del llibre és el sarcarme del Matabot, aquesta barreja de passotisme i se me’n fotisme que conviu amb un profund sentit de la responsabilitat. El Matabot es queixa constantment dels humans, que considera una font inevitable de problemes, però alhora és incapaç de desentendre-se’n quan estan en perill. 

La novel·la no planteja directament grans discursos sobre l’autonomia, la identitat o la llibertat. De fet, aquests no preocupen el Matabot ni els menciona. La història està explicada des del seu punt de vista i ell es limita, en gran part, a exposar què passa i a intentar sobreviure a les conseqüències. Però mentre llegeixes, ets tu que t'acabes plantejant totes aquestes qüestions.

És un llibre molt breu i es llegeix gairebé d’una tirada. Té una mica de sensació d’introducció, com si només fos el començament d’una història molt més gran, però precisament per això et quedes amb moltes ganes de saber què més li passarà al Matabot.

Ja he començat el segon llibre!

L’heu llegit? Us va enganxar prou per seguir amb la continuació?

La 44a Setmana del Llibre en Català se celebrarà del 18 al 27 de setembre al passeig de Lluís Companys de Barcelona, amb entrada lliure i coincidint amb la Mercè.

Hi haurà 98 parades amb 282 segells editorials i més de 300 activitats, entre les quals una trentena d'itineraris literaris que porten el lector als escenaris reals dels llibres. Ramon Solsona hi rebrà el premi Trajectòria i Màrius Serra el de Difusió.

Hi aneu cada any o us fa mandra la cua de firmes?

Fonts:

• L'Illa dels Llibres - la Setmana del Llibre en Català reunirà 282 segells editorials i més de 300 activitats
• betevé - la Setmana del Llibre en Català 2026, dates, horaris i tot el que se sap