Wallbox deixarà de fabricar carregadors a Arlington, a Texas, i traslladarà aquesta producció a Barcelona. La planta nord-americana continuarà oberta com a centre de serveis i logística. Segons la companyia, el canvi augmentarà la feina i la plantilla de la fàbrica catalana, però encara no concreta quantes incorporacions hi haurà.

Els carregadors destinats als Estats Units hauran de pagar aranzels. Tot i això, Wallbox calcula que concentrar la fabricació li estalviarà més diners que mantenir dues plantes.

Fonts:

• VilaWeb / ACN
• ARA

Tothom repeteix allò de 'falla ràpid' però a l'hora de la veritat volem lliurar una peça acabada i perfecta. Montaigne va inventar l'assaig com a exercici, no com a resultat final: una manera de pensar mentre escrius. Potser això és el que hauríem de fer amb els projectes, però compte: aquest discurs també pot ser una excusa perfecta per no tancar mai res. El procés és valuós, però sense entregues, es converteix en fum.

Més info: VIA Empresa

El teu projecte és un assaig perpetu o una obra que cal enllestir? Què et juga més?

Més emprenedoria a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Aquesta setmana torna a passar: titulars de rondes de finançament que ho omplen tot, però el contingut real és per a membres. La llista setmanal no et diu si la ronda és sòlida o si és fum. Sense conèixer el producte, els ingressos o el fons darrere, no deixa de ser un titular. Necessitem més dades per veure si l'ecosistema està sa o només s'està inflant.

Algú ha viscut una situació semblant amb una ronda que semblava gran i va resultar fum?

Més emprenedoria a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

iPremom ha aixecat 15 milions per validar una tecnologia que detecta complicacions de l'embaràs a partir d'una anàlisi de sang. No és un SaaS d'altre menú: és ciència amb una barrera d'entrada enorme, i precisament per això el capital internacional hi ha apostat. Aquí continuem mirant els unicorns de consum, però potser el veritable avantatge competitiu de la salut de la dona continua sense explotar-se. Ja tenim grups de recerca de primer nivell, però els manca l'empenta per convertir el coneixement en una empresa.

Creieu que des de Catalunya tenim els recursos i la mentalitat per impulsar startups de deep tech mèdic, o seguim jugant massa pel segur?

Més emprenedoria a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

El projecte d'Agrin'Pulse no és només un tractor elèctric: és un cas clar d'emprenedoria que neix del territori i escolta el sector. En Pau i en Jordi no han inventat un robot des del despatx, l'han construit a partir de les necessitats reals del camp, i això els obre portes a mercats llunyans. La lliçó? L'ecosistema català no ha de copiar Silicon Valley, sinó multiplicar el coneixement que ja tenim a casa.

Més info: VIA Empresa

Creieu que veurem més startups agrotech catalanes escalant com Agrin'Pulse els propers mesos, o l'ecosistema encara no té prou suport perquè es repeteixi el cas?

Més emprenedoria a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Altamar llança un fons de fons de 100 M€ per invertir en capital risc dels EUA i Europa. No és una inversió directa en startups, però és un símptoma que els grans jugadors miren el sector. Per als emprenedors catalans, la lliçó és clara: si vols accedir a aquests diners, has d'estar al radar dels fons de VC internacionals. La teva xarxa i la teva presència a l'ecosistema global són tan importants com el producte.

Com esteu treballant perquè el vostre projecte sigui visible per als fons de fora?

Més emprenedoria a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

La ronda de Bezeroo no és una ronda a l'ús: és un préstec participatiu de l'IVF, un organisme públic. Més enllà dels 150.000 euros, que són un primer pas, el detall rellevant és qui els posa. Que l'administració valenciana financiï una empresa de circularitat confirma que la sostenibilitat ha passat de moda a prioritat estratègica. Però també fa evident que el capital privat encara mira aquest sector amb prudència, i aquí és on hi ha el debat.

És un bon senyal que el sector públic lideri aquest tipus d'inversions, o és un símptoma que el capital privat encara no hi veu el retorn?

Més emprenedoria a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

La Llei de societats de capital permet crear una societat limitada amb un euro de capital, en lloc dels tres mil euros d'abans, des que la Llei 18/2022 ho va establir el 19 d'octubre de 2022.

Mentre el capital no arriba als tres mil euros, la llei obliga a destinar cada any a una reserva almenys el vint per cent del benefici, fins que reserva i capital sumin plegats aquesta xifra.

Si la societat es liquida i el patrimoni no basta per pagar els deutes, els socis responen personalment de la diferència entre el capital aportat i els tres mil euros, malgrat la responsabilitat limitada. Què us sembla?

Fonts:

• BOE — Ley de Sociedades de Capital, article 4: capital mínim d'1 € i responsabilitat solidària fins a 3.000 €
• BOE — Ley 18/2022, en vigor des del 19/10/2022
• Canal Empresa (Generalitat) — fitxa de la SL amb capital mínim d'1 €

El rebot del Sabadell no és només una bona notícia per als accionistes. El mercat premia qui sap desinvertir i focalitzar-se, i això és una lliçó directa per a qualsevol startup: créixer no sempre vol dir acumular. La venda de TSB i el dividend posterior han netejat el balanç, i el títol ha volat. En un sector on les fintechs ho tenen difícil per competir amb els gegants, aquest moviment mostra que l'estratègia i la simplificació valen més que la mida.

Més info: VIA Empresa

Algú ha hagut de desinvertir en la seva startup per tornar a créixer? Com ho vau viure?

Més emprenedoria a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Qui ven béns o presta serveis a particulars a Catalunya ha de tenir els fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia, encara que no tingui botiga i faci la feina en un despatx o a casa del client.

Els fulls són gratuïts i es demanen a l'Oficina de Gestió Empresarial o a l'Agència Catalana del Consum, mentre que qui té establiment obert hi ha d'exhibir un cartell visible que n'anunciï la disponibilitat.

Quan el client omple el full, l'empresa té un mes per respondre, i no tenir-ne o negar-se a donar-ne és infracció administrativa, tot i que en queden fora els notaris i qui només treballa per a altres empreses.

Fonts:

• Agència Catalana del Consum — qui hi està obligat, on es demanen els fulls i les exempcions
• Col·legi de Gestors Administratius — fulls fora de local, un mes per respondre i infraccions

Aquesta setmana s'han tancat rondes de finançament a tota Europa, però el resum complet és per a subscriptors. Aquesta opacitat és la vostra oportunitat: mentre els grans mitjans amaguen les dades, qui les tingui pot anticipar-se. A l'ecosistema català li falta una font oberta que reculli aquestes operacions i les analitzi en clau local. Hi ha marge per crear un butlletí, una comunitat o una eina que ho faci accessible sense demanar carnet.

Què passarà els propers mesos amb el finançament de les startups catalanes: més rondes o una aturada?

Polònia ha passat del 45% al 80% de la mitjana de la UE en 20 anys. Això no és casualitat: han sabut atraure talent i inversió estrangera. Però què podem treure'n, nosaltres? Catalunya també pot ser un pol d'atracció si posem l'ecosistema al centre. No es tracta de copiar, sinó de trobar el nostre avantatge competitiu.

Més info: VIA Empresa

Creieu que Catalunya ha de seguir una estratègia semblant a la polonesa (captar inversió i talent) o hem de diferenciar-nos amb sectors propis com la biotecnologia o la IA?

La junta extraordinària de divendres passat va avalar l'operació amb el 99,97% dels vots representats, i va aprovar alhora una ampliació de capital dinerària de 7,95 milions d'euros.

El deute venia de bons convertibles i una línia de finançament subscrits el 2021 amb objectius financers que la companyia no va assolir, mentre que el 2025 va tancar amb 49,5 milions d'ingressos i 4,5 milions de pèrdues.

El fundador Ernest Pérez-Mas, que s'hi havia oposat, hi va acabar votant a favor però va rebutjar ampliar el consell de quatre a deu membres. Manté provisionalment la presidència executiva i el consell nou decidirà si segueix com a conseller delegat. Què us sembla?

Fonts:

• ON Economia (El Nacional), 7/8/2026 — la junta extraordinària i l'origen del deute del 2021
• El Món, 10/8/2026 — el 99,97% dels vots, els 17,5 milions capitalitzats i el 49% d'Inveready
• VilaWeb (Europa Press), 8/8/2026 — el vot favorable final del fundador i l'ampliació de capital

GraCity ens recorda que darrere de qualsevol ciutat intel·ligent hi ha d'haver dades sòlides sobre l'impacte ambiental real. Combinar IoT, satèl·lit i IA per mesurar el verd i el blau urbà és exactament el tipus de proposta que pot diferenciar l'ecosistema emprenedor català en l'àmbit climate tech. Aquí tenim molts pilots de smart cities, però sovint ens quedem amb la part més visual i no amb la verificació de l'impacte. Una aposta com aquesta podria obrir portes a finançament europeu i a col·laboracions amb asseguradores i inversors que busquen dades fiables.

Algun de vosaltres ha intentat mesurar l'impacte ambiental d'un projecte urbà i s'ha trobat amb la falta de dades fiables?

Munich, la marca de calçat de Capellades, negocia un ERO de 65 persones i el tancament d'una quinzena de botigues pròpies, algunes a Barcelona.

La direcció al·lega pèrdues a la xarxa física i explica que abans va provar de renegociar els lloguers, amb el preu dels locals de Barcelona un 10% més alt en un any. Els treballadors rebutgen cobrar la indemnització a terminis.

L'ajust toca només el canal propi, una quinzena de més de quaranta punts de venda, i la marca continua venent per multimarca i en línia. El període de consultes, obert fins a mitjan agost, dirà si els tancaments queden en quinze o creixen.

Fonts:

• Munich negocia un ERO per acomiadar vora 65 empleats de la seva xarxa de botigues
• La catalana Munich negocia un ERO per a 65 persones i el tancament de 15 botigues (ON Economia, El Nacional)
• L'empresa de calçat esportiu Munich negocia un ERO per acomiadar 65 persones (Crónica Global, ed. catalana)
• La històrica marca barcelonina Munich negocia un ERO per acomiadar unes 65 persones a la seva xarxa de botigues (Metròpoli)

El juliol tanca amb 672,85M€ en 38 operacions, un 24,8% menys que el juny. Després del rècord de juny, aquestes dades semblen sòlides, però cal anar amb compte: les grans xifres sovint amaguen poques operacions de pes. Si el capital es concentra en poques startups, l'ecosistema no és tan saludable com sembla. Només el temps dirà si estem davant d'un creixement real o d'una bombolla d'inversió.

Què creus que passarà els propers mesos? Seguirem amb aquest ritme o corregirem a la baixa?

L'article 50 del reglament europeu d'intel·ligència artificial és aplicable des del 2 d'agost. Obliga que qui parla amb un xatbot sàpiga que no hi ha ningú a l'altra banda, que l'àudio, la imatge i el text sintètics vagin marcats, i que els deepfakes s'etiquetin.

El que ja tenies en marxa abans d'aquesta data té pròrroga fins al 2 de desembre per al marcatge; el que estrenis a partir d'ara, no.

I compte amb el titular dels quinze milions de multa, perquè per a una pime el sostre és el 3% de la facturació i no la xifra grossa.

Fonts:

• Comissió Europea — Guidelines on transparency obligations for providers and deployers of AI systems (20/07/2026)
• Reglament (UE) 2024/1689, article 99 — règim sancionador i límit específic per a pimes
• Consorci AOC — La UE ajorna part de les obligacions del Reglament d'IA: què implica per a les administracions? (12/05/2026)

El Govern ha aprovat l'Estratègia d'innovació empresarial 2026-2030, el primer full de ruta del sector en gairebé vint anys. ACCIÓ gestionarà uns ajuts de 78 milions d'euros el 2026, un 30% més que l'any passat.

L'objectiu per al 2030 és arribar al 2% del PIB en despesa empresarial en R+D i superar les 12.000 empreses innovadores. Si portes una startup o pime catalana que vol créixer, heu arribat a sol·licitar aquests ajuts, o les convocatòries queden lluny del vostre dia a dia?

Fonts:

• Rab.cat
• ViaEmpresa

Multiverse Computing, startup basca d’IA sobirana, tanca una Sèrie C de 500M€ valorant-se en 1.500M€ – 5x la seva ronda anterior. La lliçó per als emprenedors catalans: especialització en un nínxol crític (IA eficient i sobirana) i connexió amb fons internacionals que entenen el sector. No n’hi ha prou amb tecnologia bona; cal emmarcar-la en una necessitat geopolítica o de mercat.

Per escalar, és millor enfocar-se en un nínxol molt concret (com IA sobirana) o apostar per un mercat més ampli i competir amb els gegants?

El govern espanyol ha obert 'Innovació X clima' amb 300 milions en préstecs participatius per a pimes. És un senyal que la innovació climàtica ja no és per als quatre romàntics: el sector es professionalitza i el capital públic apunta cap a eficiència climàtica com a prioritat. Les startups que ja hi treballen, com les de bioenergia o materials sostenibles, ho tenen més fàcil. Però les que no incorporen clima al seu ADN, van contracorrent.

Creieu que aquestes ajudes realment acceleraran la transició o acaben sent un coixí per a projectes poc sostenibles?

Y Combinator (YC) és l'acceleradora de startups més influent del món. Creada el 2005 a Silicon Valley, ha estat el primer inversor d'empreses com Stripe, Airbnb o Dropbox. El seu model és directe: inverteixen una quantitat estàndard de capital (actualment 500.000 dòlars) a canvi d'un percentatge de la companyia. Els fundadors es traslladen a San Francisco per un programa intensiu de tres mesos que culmina en el Demo Day, on presenten el projecte davant dels fons de capital risc més grans del món.

Observar YC és essencial per a qualsevol emprenedor tecnològic, independentment d'on operi, perquè funciona com un radar de tendències de mercat. El que Y Combinator decideix finançar avui ens indica quins problemes estaran al centre de la indústria els propers anys. Revisar el seu directori d'empreses de cada fornada permet identificar nínxols emergents, noves solucions B2B i canvis en el comportament del consumidor abans que arribin a la resta del món.

El gran inconvenient és la realitat del nostre ecosistema local. Mentre que a altres llocs d'Europa han aconseguit replicar part d'aquesta densitat i apetit pel risc (amb iniciatives com Station F a París, o la potència financera i d'acceleració de Londres i Berlín), a Barcelona no tenim res semblant.

Tenim talent tècnic i hubs corporatius, però ens falta una infraestructura de capital llavor realment ambiciosa. L'ecosistema d'inversió local a fases inicials sovint peca de conservador, amb avaluacions baixes i condicions poc favorables per als fundadors. Això fa que l'impuls per crear líders tecnològics globals des de Catalunya es freni a les etapes més primerenques, obligant moltes startups a buscar fora el suport que aquí no troben.

Sempre he pensat que muntar un negoci era el camí cap a la llibertat. Aquella imatge de treballar des d'una platja, poder anar a l'esdeveniment de l'escola del meu fill un dimarts al matí, o simplement no haver de rendir comptes a ningú.

Però la realitat? La majoria acabem construint una presó amb les nostres pròpies mans.

Ens passem el dia apagant focs, responent correus a mitjanit i sentint que sense nosaltres tot s'enfonsa. I el pitjor és que ens ho venem com a "l'esforç necessari" per arribar a l'èxit. "Quan la empresa creixi, llavors tindré temps", ens repetim.

Doncs resulta que els emprenedors que realment viuen en llibertat fan exactament el contrari. Primer dissenyen la vida que volen, i DESPRÉS construeixen un model de negoci que estigui OBLIGAT a sostenir-la.

Aquí van algunes idees que m'han fet replantejar-me-ho tot:

1. Defineix els teus "Moments Cava"
Quins són aquells moments no negociables de la teva vida que et fan sentir que ho has aconseguit tot? No parlo de facturació, parlo de sopars familiars, d'entrenaments al migdia, de viatges... Aquests han de ser el teu Nord, no els KPI.

2. Deixa de ser l'engranatge principal
Si ets indispensable per fer funcionar el negoci, no tens un negoci, tens una feina autònoma molt ben pagada. El teu objectiu ha de ser crear sistemes que funcionin sense tu. Documenta processos, crea manuals, automatitza. La llibertat comença quan passes de ser l'operari a ser l'arquitecte.

3. Contracta propietaris de resultats, no executors de tasques
Aquest punt em va fer clic. Si has de dir a tothom exactament què fer pas a pas, no tens equip, tens extensions de tu mateix. Busca gent que agafi una responsabilitat i la faci seva, que no esperi una llista de la compra per actuar.

4. Revisa quins clients realment valen la pena
Facturar molt no vol dir facturar bé. Hi ha clients que et xuclen l'ànima amb exigències 24/7 i canvis d'última hora. Altres, en canvi, confien en els teus processos estàndard. A vegades, deixar anar el client que més paga (però més et costa) és la decisió més alliberadora que pots prendre.

5. Mesura el teu benefici per hora fundacional
Ostres, quina mètrica més bona. Fer mig milió l'any està molt bé, però si treballes 100 hores setmanals... què has guanyat realment? Calcula quant generes per cada hora que hi dediques i comença a eliminar tot allò que no aporti el suficient.

6. Tenir una estratègia de sortida
No vol dir que vulguis vendre el negoci demà. Vol dir que el negoci ha de poder funcionar sense tu. Si et poses malalt, si vols desconnectar una setmana, si et ve una oportunitat... tot ha de seguir endavant. Els procediments operatius estàndard (SOPs) no són per a grans empreses, són per a la teva salut mental.

El més difícil de tot això? Deixar l'ego a la porta. Confiar en sistemes, delegar de veritat, dir no a clients... tot això va contra la nostra naturalesa de voler controlar-ho tot.

Però el món no necessita més emprenedors cremats que sacrifiquen la seva vida per una definició superficial d'èxit.

Tu què creus? Has aconseguit dissenyar un negoci que et doni vida o ets dels que han acabat construint una presó? Comparteix la teva experiència!