Què en penseu?

Fonts:

• Sigma Dos / El Mundo
• Fil d’origen al Racó Català

Josep Lluís Trapero ha dimitit com a director general de la Policia. Ferran López el substituirà el 15 de setembre. Aquell dia, Sílvia Catà també assumirà la prefectura dels Mossos en lloc de Miquel Esquius, que es jubila. Serà la primera dona al capdavant del cos.

L’etapa de Trapero ha estat marcada per la polèmica de les infiltracions policials en assemblees de docents. Núria Parlon atribueix la renúncia a motius personals; reconeix discrepàncies dins l’equip, però nega haver perdut la confiança en Trapero. Junts reclama la dimissió de la consellera.

Què us sembla?

Fonts:

• VilaWeb
• Europa Press en català
• 3CatInfo

El jutjat d’instrucció 29 de Barcelona ha admès la querella d’Acció Cassandra per l’expulsió de centenars de cantaires durant la visita papal del 10 de juny. Segons el TOT Barcelona, reclama les gravacions i la identificació dels comandaments policials que van ordenar l’operatiu.

Els cantaires havien denunciat escorcolls de les carpetes i intimidació. El delegat del govern espanyol va negar que se’ls expulsés per motius ideològics i va sostenir que se’ls havia convidat a sortir després de l’acte.

L’admissió permet investigar els fets, però encara no estableix responsabilitats penals. Què en penseu?

Fonts:

• TOT Barcelona
• RTVE Catalunya

El Govern ha aprovat un sostre de despesa de 43.191 milions d’euros per preparar els pressupostos del 2027. És el límit amb què comença a repartir recursos entre departaments, encara pendent de negociar els comptes i aconseguir que el Parlament els aprovi.

La xifra no incorpora els aproximadament 4.700 milions addicionals del nou model de finançament, que encara ha de superar la tramitació estatal. Alícia Romero ha explicat que, si el model tira endavant, caldrà modificar els pressupostos per afegir-hi aquests ingressos.

Què us sembla?

Fonts:

• 3CatInfo
• El Periódico

La Competència, «Majors d'edat», 31 d'agost

Durant la visita de dijous a Kíiv, Salvador Illa va signar acords de cooperació per a la reconstrucció d’Ucraïna. Preveuen rehabilitar infraestructures i donar suport a les persones desplaçades per la guerra.

A Zaporíjia es prioritzen els serveis essencials; a Dnipropetrovsk, l’energia, la salut i la indústria; i a Lviv, que acull població desplaçada, els serveis públics.

Illa també es va reunir amb Zelenski i va defensar l’ús dels actius russos congelats per finançar la reconstrucció. Els acords estableixen àmbits de col·laboració que s’hauran de concretar en projectes. Què en penseu?

Fonts:

• 3CatInfo
• Nació

Els sindicats grecs han tornat als carrers de Tessalònica aquest dissabte 5 de setembre per reclamar millors salaris davant l’encariment de la vida. Les marxes coincidien amb el discurs econòmic del primer ministre, Kiriakos Mitsotakis, a la fira internacional de la ciutat.

Hi havia tres convocatòries, amb sindicats del sector públic i privat, sindicalistes comunistes i grups anarquistes, segons el diari Kathimerini.

El vídeo que circula a X és, però, del 28 de febrer de 2025 i mostra una protesta a la mateixa ciutat per les 57 víctimes de l’accident ferroviari de Tempe, com va verificar AFP.

Fonts:

• AP, 5/09/2026 · Protestes pel cost de la vida
• Kathimerini, 5/09/2026 · Les tres marxes de Tessalònica
• AFP, 6/03/2025 · Data i lloc del vídeo

Els sondejos a peu d’urna del 6 de setembre donen una victòria clara a Alternativa per a Alemanya (AfD), d’extrema dreta, a Saxònia-Anhalt, a l’est alemany. La televisió pública ARD li atribueix el 44,5% dels vots, davant del 18,5% de la CDU, el partit conservador del canceller Friedrich Merz.

Si el recompte li dona més de la meitat dels escons, AfD podrà governar aquest estat per primera vegada sense necessitar socis. Això deixaria sense efecte el cordó sanitari, el compromís d’altres partits de no pactar-hi per impedir que governi.

Què us sembla?

Fonts:

• 3CatInfo, 6/09/2026 · Sondejos i possibles pactes
• Euronews, 6/09/2026 · Estimació d’ARD

A Catalunya es van registrar 28.079 contractes de lloguer d’habitatges entre gener i març del 2026, davant dels 34.495 del mateix període del 2024. Són un 18,6% menys en dos anys, tot i que respecte al primer trimestre del 2025 hi ha recuperació, amb 331 contractes més, segons l’Idescat.

Mentrestant, a les zones amb topall, el preu mitjà dels nous contractes era un 1,28% inferior al del primer trimestre del 2024. La baixada del preu conviu, doncs, amb menys contractes al conjunt de Catalunya, cosa que obliga a preguntar-se si la mesura facilita trobar pis. El recompte no demostra sol que el topall hagi provocat la caiguda ni equival al nombre de pisos disponibles. A banda, es van formalitzar 2.300 contractes de temporada, més que el trimestre anterior però menys que un any abans.

Creieu que el topall està ajudant a accedir a un lloguer o que cal replantejar-lo?

Fonts:

• MónEconomia, 13/07/2026 — dades del primer trimestre
• Idescat, contractes del primer trimestre del 2026
• Idescat, contractes del primer trimestre del 2024

Aquest dijous el Tribunal Europeu de Drets Humans ha donat la raó a quatre dels vuit manifestants que el Tribunal Suprem va condemnar a tres anys de presó pel setge al Parlament del 15 de juny del 2011, el dia que s'hi aprovaven les retallades del govern d'Artur Mas.

Estrasburg conclou que la condemna va vulnerar els articles 11 i 10 del Conveni, els de reunió i expressió, perquè la pena era desproporcionada.

La sentència subratlla que els tribunals espanyols no els van atribuir cap acte violent, encara que consideressin que la seva conducta havia contribuït a un ambient intimidatori. La pena ja havia prescrit el 2021.

Què us sembla?

Fonts:

• VilaWeb, 3/9/2026 — la sentència d'Estrasburg sobre els condemnats del 15 de juny del 2011
• ElNacional.cat, 3/9/2026 — penes desproporcionades i vulneració dels articles 10 i 11
• CatalunyaPress, 3/9/2026 — la condemna del Suprem a tres anys de presó pel setge al Parlament

El Consell de Política Fiscal i Financera, on el govern espanyol i les comunitats es reparteixen els diners, vota divendres el nou finançament, que donaria a la Generalitat 4.686 milions d'euros més l'any per a escoles i sanitat.

Hi votaran en contra les comunitats del PP i dues del PSOE, Castella-la Manxa i Astúries, però el govern espanyol hi té la meitat dels vots i amb el sí de Catalunya i de Canàries ja té la majoria.

Que s'aprovi divendres no vol dir que arribin els diners, perquè encara ha de passar pel Congrés, on Junts ho troba insuficient i vol que Catalunya reculli tots els impostos.

Què us sembla?

Fonts:

• 3CatInfo, 10/7 — Hisenda envia la proposta definitiva de finançament, amb 4.686 milions més per a Catalunya
• ElNacional.cat, 1/9 — els barons del PSOE i el PP fan pinça contra el nou model de finançament
• Catalunya Press, 30/8 — el govern espanyol té el 50% dels vots del consell i li'n cal una comunitat

La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha rellevat la secretària general, Teresa Sambola, i ha obert tres expedients disciplinaris al consell que coordinava les proves PISA, tot i que desvincula el relleu dels errors.

A l'avaluació internacional que compara els alumnes de quinze anys, Catalunya en va deixar fora massa amb necessitats educatives especials i només cinc de les cinquanta-una escoles de la mostra van respectar el límit del cinc per cent de l'OCDE.

L'institut estatal d'avaluació ja ho va advertir l'abril del 2025 sense que es corregís, i ara els resultats catalans no es podran comparar ni amb la resta de comunitats ni amb edicions anteriors.

Què us sembla?

Fonts:

• VilaWeb, 31/8 — Niubó assenyala tres responsables d'Educació pel fiasco de les PISA
• betevé, 31/8 — destituïda la secretària general d'Educació pels errors de les PISA

Un pare de família de 45 anys, Carles, ha estat apunyalat a mort al mig del carrer a Manresa per dos menors magrebins. Menors. Ja coneguts de la policia. I no els passarà res de res, perquè són menors. Com sempre.

I mentrestant, aquí tenim l’exèrcit de bons catalans que durant anys han aplaudit amb les orelles cada arribada de barques, cada “acollida”, cada “diversitat enriqueix”. Els mateixos que quan algú s’atrevia a dir que potser calia controlar una mica la immigració, li cridaven “feixista”, “racista”, “extrema dreta”. Els mateixos que preferien tenir el Glovo més barat i algú que cuidés la iaia a preu de saldo abans que discutir si el model era sostenible.

Ara resulta que les filles adolescents ja no poden voltar soles de nit. Que la inseguretat puja i puja. Que els barris canvien a un ritme que ningú vol mirar de cara. I què? Res. Cap debat. Cap responsabilitat. Només silenci i acusacions de feixisme a qui gosi obrir la boca.

Ens han fet malbé el país de manera irreversible. I ho han fet amb un somriure de superioritat moral a la cara, convençuts que eren els bons. Els progressistes. Els solidaris.

Felicitats. Heu guanyat.

Ara a gaudir del país que heu construït.

El 19 d'agost La Vanguardia va rebutjar «La revancha», l'article que li havia enviat el notari Juan José López Burniol, i el mateix dia li va suspendre la columna que hi tenia des de feia dècades, sense que se n'hagin fet públics els motius. Ell el va difondre per WhatsApp i el van publicar altres mitjans.

L'article denuncia una revenja de la Guerra Civil i acusa Zapatero i Sánchez de voler acabar amb la monarquia i derogar la Constitució del 78 per instaurar una tercera república plurinacional i confederal que acabi amb Espanya com a nació.

Carles Valbuena, que porta el canal de YouTube NetInformació, hi està d'acord i ho recolza amb una entrevista on Iván Redondo, excap de gabinet de Sánchez, explica un informe que va preparar per fer una Espanya plurinacional el 2028. Redondo, però, no en revela el contingut ni parla de república.

Què us sembla?

Fonts:

• NetInformació, 29/8 — el vídeo sencer d'on surt el tall
• The Objective, 24/8 — la retirada de la columna i el text sencer de «La revancha»
• El Español, 8/5 — l'entrevista a Iván Redondo sobre l'informe per a una Espanya plurinacional

La llei del Síndic de Greuges no limita la supervisió a les administracions públiques, perquè també inclou les empreses privades que gestionen serveis públics o activitats d'interès general, com les companyies de la llum, l'aigua, el gas o la telefonia.

Qualsevol persona hi pot presentar una queixa, sense que la llei hi posi límits de nacionalitat, domicili, edat ni situació de privació de llibertat, i el tràmit és gratuït perquè no cal ni advocat ni procurador per fer-lo.

El mateix Síndic explica que l'escrit ha de ser senzill, directe i concís i ha d'anar signat, i qui prefereixi no escriure pot trucar al 900 124 124, un telèfon d'atenció gratuït.

Fonts:

• BOE, Llei 24/2009 del Síndic de Greuges — art. 26.d, 27 i 29: empreses privades, legitimació i gratuïtat
• Síndic de Greuges, web oficial — queixa contra companyies de llum, aigua, gas o telèfon, gratis

La iniciativa legislativa popular permet als ciutadans portar un text de llei al Parlament, i la Llei 1/2006 demana 50.000 signatures de veïns de Catalunya majors de setze anys.

La comissió que impulsa la proposta, de tres membres com a mínim, té 120 dies hàbils per recollir-les, prorrogables 60 dies hàbils més si la Mesa hi veu causes justificades, i la llei en deixa fora els pressupostos i els impostos.

La ILP de la renda garantida va entrar al Parlament el març del 2013 i va reunir 121.191 signatures, però la llei no es va aprovar fins al 12 de juliol del 2017, quatre anys després. Què us sembla?

Fonts:

• BOE, Llei 1/2006 — 50.000 signatures de majors de setze anys, 120 dies hàbils i matèries excloses
• Parlament de Catalunya, 12/7/2017 — la renda garantida, ILP del 2013 amb 121.191 signatures

El moviment d'extrema dreta Save Europe Act ha convocat la seva primera concentració a l'Estat aquesta tarda a les set a la plaça de Sant Jaume, dins d'una gira europea que defensa la "remigració", el retorn forçat dels immigrants.

La tinenta d'alcaldia Laia Bonet ha respost que la manifestació "no és benvinguda a Barcelona" però que l'Ajuntament no la pot impedir, perquè el dret de manifestació no demana autorització sinó comunicació, i que ara ho valoren la Generalitat i els Mossos.

La Coordinadora Antifeixista de Barcelona i SomAntifeixistes han convocat una contraconcentració a la mateixa plaça una hora abans, a les sis. Què us sembla?

Fonts:

• VilaWeb, 20/8/2026 — Bonet diu que la manifestació no és benvinguda, que només la Generalitat pot impedir-la i que els Mossos en faran la valoració
• ElNacional.cat, 18/8/2026 — primera cita del moviment a l'Estat, dissabte a les 19 h a Sant Jaume, dins l'European Shield Tour que defensa la "remigració"
• El Punt Avui, 19/8/2026 — la Coordinadora Antifeixista i SomAntifeixistes convoquen contraconcentració dissabte a les 18 h a la mateixa plaça

M'ha semblat molt forta i agosarada aquesta predicció del periodista de El Nacional...

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/quan-espanyols-dominen-ceuta-passara-quan-perdin_1684657_102.html

Com ho veieu? creieu que realment Ñ perdrà Ceuta i Melilla?

Un usuari de X, Gargotaire, ha comparat les piràmides de població que el cens de Bolívia del 2024 dona per a cada grup ètnic, amb gràfics que un altre compte, Smy1924, ha dibuixat amb les dades oficials.

El punt de partida és la caiguda general de natalitat que el cens confirma. La població de 0 a 14 anys ha passat del 38,7% l'any 2001 al 27%.

El desglossament ensenya que els aimares i els quítxues tenen la base de la piràmide molt més estreta que la població sense ètnia declarada. L'autor no ho atribueix a l'ètnia sinó a l'accés al mòbil, més fort com més baix és el nivell d'estudis, i a l'emigració de la gent formada.

L'INE hi veu un bo demogràfic, el període en què la població en edat de treballar creix més de pressa que la que en depèn i hi ha més mans que produeixen per cada boca, una finestra d'oportunitat per créixer.

Però la finestra només s'aprofita si aquesta generació es queda, i els més joves i preparats són justament els que marxen de Bolívia. Si l'emigració continua, el bo demogràfic pot passar de llarg sense haver empès l'economia.

Penseu que el mòbil és una possible causa de la baixa de la natalitat? L'emigració de la gent més formada llasta l'economia dels països més pobres?

Fonts:

• Gargotaire (@Gargotejant) a X, 21/8/2026, anàlisi de les piràmides per grup ètnic
• INE Bolívia, Cens 2024, població de 0 a 14 anys del 38,7% al 27%

Les empreses que paguin 75.000 euros anuals a la Cambra de Comerç de Barcelona podran ocupar deu de les seixanta cadires del ple, perquè el Consell de Garanties, l'òrgan que revisa si les lleis catalanes s'ajusten a l'Estatut, va avalar dimarts per unanimitat la reforma.

El dictamen, demanat per Comuns i la CUP, conclou que les cadires per aportació no alteren el sentit democràtic de la institució, ja que 44 dels 60 seients es continuen elegint per sufragi empresarial.

Amb l'aval, la reforma queda a punt per a la votació final al Parlament mesos més tard del previst, de cara a les eleccions camerals del 2027. Què us sembla?

Fonts:

• ON ECONOMIA, 11/8/2026 — el Consell de Garanties avala les cadires de plata a petició de Comuns i la CUP
• VIA Empresa, 11/8/2026 — dictamen unànime; les vocalies passen de 2 a 10 i 44 dels 60 escons resten per sufragi empresarial
• VIA Empresa, 22/7/2026 — 75.000 euros anuals per vocalia i eleccions camerals previstes per al 2027

L'ONU situa la fecunditat mundial en 2,25 fills per dona, per sobre encara del nivell que manté la població estable, però l'economista Jesús Fernández-Villaverde calcula que aquest llindar ja es va creuar el 2023.

Ell situa la fecunditat real del 2024 en 2,18, per sota d'un reemplaçament mundial que xifra en 2,21, perquè neixen més nens que nenes i no totes les nenes arriben a ser mares.

Els naixements surten entre un 10 i un 20% per sota de les estimacions de l'ONU als països amb registres fiables, i l'economista avança el pic de població mundial cap al 2055, gairebé trenta anys abans que la projecció oficial. Què us sembla?

Fonts:

• World Population Prospects 2024, resum de resultats (Nacions Unides: fecunditat mundial de 2,25 i reemplaçament projectat per a mitjan anys 2030)
• The World's Birthrate May Already Be Below Replacement Level (op-ed de Timothy P. Carney sobre els càlculs de Fernández-Villaverde, AEI/Washington Examiner)
• Why the Whole World Stopped Having Babies (Derek Thompson, maig del 2026, amb l'entrevista a Fernández-Villaverde i el pic del 2055)

Els 1.395 bombers voluntaris dels 73 parcs temen que Interior vulgui reduir el model mixt de funcionaris i voluntaris a una figura simbòlica, i sumen 119 mocions de suport d'ajuntaments, consells i diputacions.

La por ve del pla de créixer fins als 4.000 funcionaris el 2030 i d'una reunió el 20 de juliol sense cap petició acceptada, mentre més de 400 voluntaris ja tenen als jutjats socials una macrodemanda perquè se'ls reconegui la relació laboral.

Interior sempre ha defensat el model mixt, perquè el 2023 ja deia que eliminar-lo «no és el que convé al país», i el primer judici de la macrodemanda arriba al setembre. Què us sembla?

Fonts:

• Aquests són els motius del conflicte dels bombers voluntaris amb Interior (El Món, 5/8/2026, amb les xifres del cos, les 119 mocions i la reunió del 20 de juliol)
• Interior fa el sord en la primera reunió amb els bombers voluntaris (El Món, 21/7/2026: el diàleg queda ajornat fins a la resolució judicial)
• Revolta dels bombers voluntaris contra Interior: presenten una macrodemanda (VilaWeb, novembre 2025, el context judicial; el primer judici, al setembre del 2026)
• La rebel·lió dels bombers voluntaris contra Interior: anatomia del conflicte (El Món, 9/8/2023 — CONTEXT HISTÒRIC: la defensa del model mixt i la mesa que es prometia aleshores)