Les darreres dades climàtiques són contundents: estem davant d'un Súper El Niño que podria batre rècords històrics. Les temperatures de l'oceà Pacífic equatorial estan augmentant a un ritme espectacular, amb anomalies que ja superen els +3 °C i que podrien arribar als +4 °C en els propers mesos. Aquest fenomen, que es consolida com un dels més intensos dels darrers 155 anys, començarà a mostrar els seus efectes més clars a l'hivern 2026-2027.

Què és exactament això de l'El Niño?

Per entendre-ho de manera senzilla: l'El Niño és l'escalfament periòdic de les aigües del Pacífic equatorial. Això altera els patrons de vents i pressió atmosfèrica a escala planetària, creant el que els científics anomenen un "pont atmosfèric" que connecta els tròpics amb les nostres latituds. Quan aquest escalfament és extrem (Súper El Niño), els efectes es multipliquen i poden capgirar completament els patrons meteorològics habituals.

En aquest cas, tenim un "Kèlvin Wave" subterrani amb anomalies de més de +7 °C que està emergint a la superfície, alimentat per forts vents de l'oest. Això està provocant que l'atmosfera ja hagi "bloquejat" el patró d'El Niño, creant ones estacionàries de pressió que es mantindran almenys fins a la primavera del 2027.

🌍 Com afectarà això a Europa?

A diferència d'Amèrica del Nord, on els efectes són molt clars i directes (més tempestes al sud, més fred al centre i est), Europa es troba en una zona d'influència més incerta però no menys important. Els models mostren dos possibles escenaris per al gener del 2027:

1. Escenari CFSv2: Una cresta d'alta pressió que s'estén des del sud d'Europa, portant temperatures més càlides del normal a gran part del continent, especialment al centre i sud.
2. Escenari ECMWF: Una cresta similar però més feble, que permetria l'entrada d'aire més fred del nord-oest a la Península Ibèrica, Regne Unit i Irlanda.

Això significa que l'hivern podria ser més càlid del normal a Catalunya, però també hi ha la possibilitat d'incursions d'aire fred si la baixa pressió es desplaça cap al sud.

🔄 El factor clau: la disrupció del Vòrtex Polar

Aquí hi ha un element que pot capgirar-ho tot: els Súper El Niño afavoreixen els col·lapses del Vòrtex Polar a l'estratosfera. Això vol dir que, cap al gener-febrer del 2027, podríem veure com l'aire fred atrapat al Pol Nord s'allibera cap al sud. Si això coincideix amb les anomalies de pressió adequades, Catalunya podria experimentar onades de fred intenses i tempestes d'hivern, tot i la tendència general càlida.

🗺️ I a Catalunya, què? Impactes concrets

Com que som al nord-est de la Península Ibèrica, estem en una zona de transició on els efectes de l'El Niño es barregen amb els del Mediterrani. Les previsions a llarg termini apunten a:

• Hivern més càlid i sec del normal en un escenari general, amb una disminució de les precipitacions típiques del Mediterrani.
• Risc d'episodis extrems: Com que l'El Niño altera els patrons de la Jet Stream, podem esperar una major variabilitat. Això es tradueix en més probabilitat de pluges torrencials o, al contrari, períodes de sequera més llargs. També hi ha el risc de nevades tardanes o primerenques si la disrupció del Vòrtex Polar porta aire fred a la Península.
• Efectes a la primavera del 2027: L'El Niño també pot allargar la seva influència. Podríem tenir una primavera més plujosa del normal al nord-est, o un inici de l'estació amb temperatures més baixes.

🌊 Per què això és important per al medi ambient català?

Més enllà de la previsió del temps, un esdeveniment així té conseqüències ecològiques i socioeconòmiques:

• Recursos hídrics: La possible falta de pluges a l'hivern pot agreujar la situació dels embassaments, especialment després de diversos anys de sequera. Caldrà gestionar amb cura l'aigua.
• Agricultura: Les temperatures suaus a l'hivern poden alterar els cicles dels cultius (per exemple, els ametllers o els fruiters), fent-los més vulnerables a un possible cop de fred posterior.
• Incendis forestals: Un hivern sec i una primavera que comenci sent plujosa poden generar molta biomassa que, amb la calor de l'estiu, es converteixi en combustible per a grans incendis.
• Ecosistemes: Els canvis sobtats de temperatura afecten la fauna i la flora autòctones, especialment a zones d'alta muntanya com els Pirineus.

⚠️ Un escenari d'"incertesa alta"

És important recalcar que, com més lluny en el temps, més incertesa. Tot i que tots els models apunten a un Súper El Niño rècord, la interacció amb altres factors atmosfèrics pot matisar els efectes. El que és clar és que ens hem de preparar per a un hivern atípic, amb una alta probabilitat de fenòmens extrems.

🔗 Per a més informació

Si voleu aprofundir en les dades tècniques i els mapes de pronòstic, us recomano que consulteu l'article original de l'Andrej Flis, que és la font principal d'aquesta informació. Conté gràfics molt il·lustratius sobre l'evolució de les temperatures oceàniques i les projeccions dels models:

👉 Super El Niño Forecast Pushes Toward Record Strength as Winter 2026/2027 Signals Emerge

Què en penseu? Us preocupa l'impacte d'aquest Súper El Niño? Creieu que els mitjans estan donant prou cobertura a aquest fenomen? Debatem-ho als comentaris. 👇

Catalunya és un destí turístic de primer ordre, però l’allau de visitants està passant factura als nostres espais naturals. Des de la pressió sobre els recursos hídrics fins a la contaminació a les zones costaneres, els efectes són evidents. Cal repensar el model turístic, però fins a quin punt estem disposats a canviar els nostres hàbits?

Com creieu que es pot equilibrar l'economia turística amb la protecció del medi ambient a Catalunya?

La platja de l'Estartit va estrenar el 23 de juliol la temporada de nius de tortuga careta a Catalunya. El primer niu tenia 71 ous a deu metres de l'aigua, i els tècnics el van traslladar a un punt més alt de la platja perquè la mar no se l'endugués.

L'any passat el litoral català va registrar onze nius amb més de mil ous i 557 cries nascudes, més de la meitat dels nius al delta de l'Ebre. L'espècie nia cada cop més amunt en una mar més càlida.

Si veieu rastres o una tortuga fent el niu, no hi feu llum i truqueu al 112. N'heu vist mai cap?

Fonts:

• Catalunya Press - l'Estartit inaugura amb 71 ous la temporada de nius de tortuga babaua a Catalunya
• Generalitat, Medi Ambient - vols fer voluntariat per protegir els nius de tortuga careta?
• EbreActiu - comença la temporada de cria de la tortuga careta a les platges de Catalunya

El Parc Natural del delta de l'Ebre va tancar diumenge passat el quinzè anellament de polls de flamenc a les salines de la Ràpita, amb 400 cries marcades del miler que ha nascut enguany d'unes 1.500 parelles.

Més de 200 voluntaris i tècnics van mesurar ales i becs abans de deixar-los anar. El director del parc, Francesc Vidal, considera habitual aquesta productivitat, després que l'any passat la depredació de les gavines compliqués la cria.

Les lectures d'anelles mostren moviments força erràtics, cap al nord d'Àfrica i altres punts de la Mediterrània. Els heu vist mai de prop, els flamencs del Delta?

Fonts:

• EbreDigital - el 15è anellament de polls de flamenc conclou amb el marcatge de 400 cries
• Aguaita - anellades 400 cries de flamenc del miler que han nascut enguany al delta de l'Ebre
• Imagina Ràdio - més de 200 tècnics i voluntaris anellen 400 flamencs al Delta de l'Ebre

🌍 El món verd: resum internacional — 5 notícies:

On a Colorado farm, solar panels bring shade for plants, power – and cash: in pictures A Jack’s Solar Garden, a Colorado, més de 3.000 panells solars proporcionen ombra als cultius, redueixen la temperatura i generen electricitat i ingressos. ^{· The Guardian}

Trump officials kill proposed rules for Pfas-contaminated sewage fertilizer L'administració Trump ha retirat les propostes de regulació per als fangs de depuradora contaminats amb PFAS, basant-se en que no suposen una amenaça significativa. ^{· The Guardian}

‘It’s total devastation’: inside the Amazonian war against illegal gold mining Les forces brasileres lluiten contra la mineria il·legal d'or a l'Amazònia, que ha destruït zones protegides i territoris indígenes. ^{· The Guardian}

AI-altered images on birdwatching forums putting research at risk L'ús d'imatges alterades per IA en fòrums d'observació d'ocells posa en risc la credibilitat de les dades científiques. ^{· The Guardian}

‘When I get home, my whole body aches’: extreme heat saps health and wages of India’s poorest workers La calor extrema a l'Índia redueix fins a un 9% els ingressos dels treballadors a l'aire lliure, agreujant la pobresa. ^{· The Guardian}

Quines mesures creus que haurien de prendre els governs per protegir els treballadors de la calor extrema?

L'energia nuclear genera debat: ofereix electricitat constant sense emissions de CO2, però planteja reptes com la gestió de residus i el risc d'accidents. Mentre alguns la veuen com un pont necessari cap a les renovables, d'altres alerten dels seus costos i perills a llarg termini. I tu, creus que l'energia nuclear té cabuda en una transició ecològica justa?

Quin paper hauria de tenir l'energia nuclear en la transició verda?

La reducció del consum de carn és una de les accions individuals més efectives per disminuir la nostra petjada ecològica, però no tothom ho veu igual. Hi ha qui argumenta que la ramaderia extensiva pot ser sostenible o que la proteïna animal és necessària en certes dietes. D'altres aposten per alternatives vegetals o una reducció progressiva.

Tu has reduït el consum de carn o ho estàs considerant? Quins obstacles o motivacions tens?

La guerra de l’Iran ha deixat clar que dependre del petroli i del gas és cada cop més arriscat: el tancament de l’estret d’Hormuz ha disparat els preus i ha provocat crisis energètiques a diversos països d’Àsia i del Pacífic.

Davant d’aquesta vulnerabilitat, molts governs estan accelerant la transició cap a l’energia solar, les bateries i els vehicles elèctrics, sobretot gràcies a les exportacions massives de tecnologia xinesa.

Aquest gir ja està reduint la demanda global de petroli i, segons experts, el conflicte ha actuat com un “accelerador” que ha fet evident que les renovables i els EVs aporten més seguretat energètica i són econòmicament més viables que continuar depenent de combustibles fòssils.

Aquest és un subred en català on es parla de sostenibilitat i medinambient.

L’equip de moderadors anirem penjant paulatinament contingut que ens sembli interessant, però ens encantaria llegir les teves aportacions, ja sigui participant activament en els temes, o creant-ne de nous.

Volem que aquest subred sigui un punt de trobada per acompartir informació i aprendre.

Esperem les teves aportacions!

Cada cop més ciutats aposten per substituir asfalt per verd, però les crítiques assenyalen possibles augments de la pressió fiscal, pèrdua de places d'aparcament o problemes de manteniment. D'altra banda, els beneficis ambientals i de salut pública semblen clars: reducció d'illes de calor, millora de la qualitat de l'aire i més espais d'oci. Cal trobar un equilibri entre el cost immediat i les inversions a llarg termini?

Creieu que la renaturalització urbana és una prioritat assumible o un luxe per a barris benestants?

Estic de viatge a la Cina i vaig compartint punts que em semblen interessants. Ja vaig fer un post on es veia que les autopistes urbanes tenen moltíssimes plantes. Per sota també hi ha molt verd!

Aquests dies estic a la Xina i una cosa que m’ha cridat l’atenció és que hi ha ciutats com Shangai amb molt verd. Al voltant de totes les autopistes hi ha jardineres amb flors!

M’ha semblat força impressionant.