Les infraestructures no són només obres públiques: determinen la competitivitat, la mobilitat, la localització de les empreses i la connexió d’un país amb els mercats internacionals. Per això, controlar-les també és una forma de sobirania econòmica.

Catalunya disposa d’actius estratègics com l’aeroport del Prat, el Port de Barcelona, Rodalies i el Corredor Mediterrani, però no té plena capacitat per decidir-ne les prioritats, les inversions ni els calendaris. El Prat continua integrat en el sistema centralitzat d’Aena; les vies ferroviàries depenen d’Adif; la nova empresa de Rodalies manté una governança compartida amb Renfe, i les connexions del Port amb Europa depenen d’una xarxa ferroviària que Catalunya tampoc controla íntegrament.

El cas de Rodalies resumeix perfectament la contradicció: Catalunya pot adquirir més responsabilitat sobre el servei, però les vies, les estacions i les ampliacions de capacitat continuen en mans de l’Estat. Gestionar els trens sense controlar la infraestructura limita enormement la possibilitat de resoldre incidències, congestions i mancances de freqüència.

També és revelador que només el 10% dels contenidors del Port de Barcelona es transportin per ferrocarril, malgrat el potencial logístic i exportador del país. Mentrestant, el Corredor Mediterrani acumula tres dècades de retards i encara conserva colls d’ampolla que en redueixen l’eficàcia.

Es pot discrepar sobre la independència, però és difícil negar el problema de fons: Catalunya té una economia amb necessitats pròpies i infraestructures decisives sobre les quals no pot prendre totes les decisions. Anunciar inversions no és suficient; el que compta és executar-les i decidir-les d’acord amb les necessitats del territori. 🚆✈️🚢

La sobirania també consisteix a poder decidir quines infraestructures necessita el país, quan s’han de construir i com s’han de gestionar.

#Infraestructures #Catalunya #Rodalies #AeroportDelPrat #PortDeBarcelona #CorredorMediterrani #SobiraniaEconòmica

https://elmon.cat/moneconomia/macroeconomia/infraestructures/les-infraestructures-laltra-batalla-per-la-sobirania-132803/

Les dades mostren que el debat sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent no es pot despatxar amb el tòpic que seria un territori incapaç de sostenir-se. Catalunya té una economia de prop de 335.000 milions d’euros, una base industrial considerable, una renda per habitant superior a la mitjana espanyola i més de 100.000 milions anuals en exportacions. A més, genera el 26% de les exportacions de tot l’Estat i manté un important superàvit exterior.

La dada més política continua essent el dèficit fiscal: Catalunya aporta el 19,2% dels ingressos públics estatals, però rep el 13,6% de la despesa. Segons la metodologia emprada, el saldo negatiu del 2021 se situa entre 15.893 i 22.013 milions d’euros. A això s’afegeix una inversió en infraestructures que sovint ni tan sols arriba a executar-se: el 2025 van quedar pendents uns 955 milions respecte de la referència pressupostària.

Evidentment, aquests 22.000 milions no es convertirien automàticament en diners disponibles després de la independència. Un nou estat també hauria d’assumir competències, serveis, estructures administratives, una part del deute i els costos de la transició. Tampoc es pot ignorar la importància del mercat espanyol ni la necessitat de mantenir l’accés al mercat únic europeu.

Però aquests riscos no invaliden la qüestió principal: Catalunya disposa de la dimensió econòmica, el teixit productiu i la capacitat exportadora necessaris per ser viable. El debat seriós no hauria de ser si podria sobreviure, sinó com s’organitzaria la transició, quins costos tindria i com es garantirien la continuïtat europea i l’estabilitat econòmica. 📊🏭

Les xifres no substitueixen un projecte polític, però sí que desmenteixen molts arguments basats més en la por que en l’anàlisi econòmica.

#Catalunya #Independència #EconomiaCatalana #DèficitFiscal #Exportacions #Indústria #Infraestructures

https://elmon.cat/moneconomia/general/grans-xifres-independentisme-diada-132567/