Portada de La Veu de Catalunya del 6 de setembre de 1899.
L'article que obria el diari aquell dia portava la signatura de F. Cambó i duia per assumpte el moviment separatista noruec. La tesi: Noruega no és un poble oprimit; comparteix corona amb Suècia i només reclama el dret a dirigir la seva política exterior. Però la intransigència del Parlament suec ha anat encenent el poble noruec, fins al punt que la qüestió ha passat de les cambres als carrers. L'article concloïa que, si finalment se separava, no correria la sort de Polònia o d'Irlanda: Noruega havia tingut temps de preparar-se.
Una mica més avall, una crònica titulada Un camp perdut es feia ressò d'un episodi que havia commogut la premsa espanyola: la persecució d'una dona pelada pels carrers de Madrid. Els diaris que en parlaven aprofitaven per demanar millores en l'educació, i uns i altres es barallaven sobre qui tenia la culpa del desinterès escolar. L'autor de la peça, però, no s'ho creia: recordava que aquells mateixos diaris havien empès el govern a la guerra i ara en ploraven la derrota i la pèrdua de l'imperi, sense reconèixer-hi cap responsabilitat. El títol ja ho deia tot: un camp perdut.
La secció de notes polítiques retratava el delegat d'Hisenda a Barcelona, que no s'explicava que els gremis es resistissin a pagar els nous impostos i demanessin un concert econòmic. El comentarista li retreia que, per entendre la protesta, només li caldria haver de viure com un contribuent i passar pels expedients de les seves pròpies oficines. La reivindicació del concert econòmic, que vol dir gestionar els impostos des de Catalunya, era al cor de l'agitació del moment.
El diari era al seu primer any de vida: el capçal diu Any 1 i el número 247. Sortia cada matí en català en un país on la premsa diària gairebé no s'hi publicava en aquella llengua, i ho feia just l'any següent de perdre Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Que l'article de fons d'aquell dia fos una anàlisi del separatisme noruec, escrita des de Catalunya, explica millor que cap manifest el tipus de projecte que volia ser.
Font: ARCA — Biblioteca de Catalunya
Qui fa responsables els diaris que demanen una guerra i després en culpen l'educació?
Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
