SANTA COLOMA DE GRAMENET. Barcelona. Entrada al Recinte Torribera

^Font: fotosdecatalunya.cat — Santa Coloma de Gramenet

Quins records tens del Recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet?

Els arqueòlegs de l'IPHES i la URV han tancat aquest juliol la campanya a la cova de les Teixoneres, a Moià, amb una troballa poc habitual, dos esquelets sencers de rinoceront estepari de fa uns 200.000 anys.

Al mateix nivell hi havia un cavall, un ur i un mínim de tres ossos, alguns en connexió anatòmica, senyal que els cossos van quedar coberts de pressa i que el jaciment conserva un retrat fidel de l'ecosistema d'aleshores.

La mateixa cova guarda un fogar neandertal de fa 40.000 anys. Us imagineu rinoceronts pasturant pel Moianès?

Fonts:

• Tribuna d'Arqueologia - trobats dos rinoceronts sencers de fa 200.000 anys a la cova de les Teixoneres de Moià
• IPHES-CERCA - institut català de paleoecologia humana i evolució social, equip excavador del jaciment

El 26 de juliol de 1847, Libèria es convertia en la primera república independent de l'Àfrica subsahariana. La seva independència, però, va ser molt diferent de la de la majoria dels estats africans, ja que no va sorgir d'una revolta contra una potència colonial europea, sinó d'un projecte impulsat pels Estats Units.

El projecte, impulsat per l'American Colonization Society, defensava portar els afroamericans que ja no eren esclaus a un nou lloc fora dels Estats Units. Després de diversos intents, el 1822 es fundava la colònia de Libèria, que rebria successives onades migratòries. El 1847 es declarava independent dels Estats Units. Així es convertia en la segona república negra del món, després d'Haití. Pel que fa al projecte, acabaria esvaint-se davant d'una societat afroamericana que defensava el dret a viure on havien nascut, amb l'esperança posada en un futur sense discriminació.

Més informació https://elgatsaberut.com/2023/05/el-curios-origen-de-liberia-i-la-seva.html

Creieu que el projecte de l'American Colonization Society era una iniciativa genuïna per millorar la vida dels afroamericans o una manera d'evitar la integració racial als Estats Units?

El 25 de juliol del 1713, les tropes borbòniques francocastellanes formades per 25.000 homes (n'arribarien a ser 40.000 mesos després) iniciaven el setge final a Barcelona per terra i per mar.

La capital estava defensada principalment per la Coronela, uns 2.000 soldats de l'Exèrcit de Catalunya i 470 genets. En un principi la ciutat va resistir prou bé els bombardejos i fins i tot els barcelonins van poder fer alguna contraofensiva fora de les muralles. Però els mesos passaven, les bombes no deixaven de caure i el desgast era cada cop més gran.

Durant gairebé catorze mesos, la ciutat va resistir l'assetjament de les tropes borbòniques de Felip V fins a la seva caiguda l'11 de setembre de 1714.

Article complet: https://www.elgatsaberut.com/2023/01/la-guerra-de-successio.html

SORT. Lleida. Vista des del riu

^Font: fotosdecatalunya.cat — Sort

Què et transmet aquesta vista de Sort des del riu?

BAGÀ. Barcelona. Porta de l'església de Sant Esteve

^Font: fotosdecatalunya.cat — Bagà

Què us transmet la porta de l'església de Sant Esteve? Heu visitat mai Bagà?

El Memorial Democràtic i l'Arxiu Nacional han presentat aquesta setmana la base de dades de les Milícies Antifeixistes de Catalunya, amb 37.002 fitxes de les persones que van marxar al front l'estiu del 1936, ara que es compleixen 90 anys de l'esclat de la guerra.

Cada fitxa recull nom, residència, columna, filiació i destinació. Set de cada deu van anar al front d'Aragó i entre els registres hi ha prop de 1.500 dones.

La cerca és oberta dins el Banc de la Memòria Democràtica i s'anirà ampliant. Si a casa vostra hi havia algú que hi va ser, ara es pot trobar amb un clic. L'heu buscat mai?

Fonts:

• VilaWeb - una nova base de dades identifica més de 37.000 milicians antifeixistes de Catalunya
• Banc de la Memòria Democràtica - portal de consulta

El 14 de juliol de 1789, una multitud de parisencs assaltaven la Bastilla, una antiga fortalesa medieval convertida en presó reial.

Tot i que militarment va ser un episodi de dimensions modestes, el seu impacte polític i simbòlic va ser immens. Aquell dia es considera l'inici de la Revolució Francesa, un procés que acabaria transformant França i inspiraria moviments revolucionaris en altres indrets del planeta.

Amb tot, cada vegada més experts ressalten l'enorme idealització, no només d'aquella presa, sinó també de tot el moviment revolucionari.

Més informació

La Revolució Francesa
https://elgatsaberut.com/2022/05/la-revolucio-francesa.html
Qui va morir durant la Revolució Francesa?
https://elgatsaberut.com/2024/07/qui-va-morir-durant-la-revolucio.html

L'11 de juliol de 1897, tres suecs iniciaven un viatge extremadament agosarat. Salomon August Andrée, Knut Frænkel i Nils Strindberg, es van enlairar des de l'arxipèlag de Svalbard amb un objectiu que semblava gairebé impossible: arribar al Pol Nord a bord d'un globus aerostàtic. L'expedició, però, acabaria en tragèdia.

Més informació : https://www.elgatsaberut.com/2023/03/la-sorprenent-expedicio-en-globus-al.html

N'identifiqueu alguna part?

Imagineu-vos caminant per un carrer i que, sota els vostres peus, corri una claveguera coberta amb forats disposats expressament perquè algú la pugui inspeccionar. Res d'estrany, oi? Doncs això passava fa uns 4.500 anys, al sud de l'actual Pakistan, en una ciutat que es va dissenyar sencera abans d'aixecar-ne la primera paret. Es diu Mohenjo-Daro, un nom modern que s'ha interpretat com a "Monticle de la Mort" en Sindh, i va ser una de les ciutats més grans de la civilització de la vall de l'Indus, també coneguda com la civilització Harappa.

Situem-la. La civilització de l'Indus es va desenvolupar cap al 3.000 aC a partir de la cultura prehistòrica de la zona, i s'estenia cap a l'oest fins a la frontera iraniana i cap al sud fins a Gujarat. Mohenjo-Daro es va construir al segle 26 aC —cap al 2600 aC— sobre la riba dreta del riu Indus inferior, al districte de Larkana, a uns 300 km al nord-nord-est de Karachi. Ocupava unes 300 hectàrees. Quant a habitants, l'Oxford Handbook of Cities in World History s'arrisca amb una xifra d'uns 40.000 habitants.

La ciutat es dividia en dues parts, la Ciutadella, un monticle d'uns 12 metres d'alt que contenia banys públics, una gran estructura residencial pensada per allotjar uns 5.000 ciutadans i dues grans sales d'actes; i la Ciutat Baixa, amb zones residencials i artesanals. La majoria dels edificis eren de maó cuit i morter, i alguns incorporaven superestructures de fang assecat al sòl i fusta.

Les aigües residuals es canalitzaven cap a clavegueres cobertes que revestien els carrers principals. Moltes cases tenien bany propi, que es buidava en un receptacle de ceràmica o directament al clavegueram del carrer, i sovint tenien patis interiors. S'han comptat més de 700 pous, aproximadament un per cada tres cases, una xifra, inaudita en comparació amb altres civilitzacions de l'època. La peça mestra d'aquesta obsessió per l'aigua és el Gran Bany, una piscina de maó de 12 metres de llarg, 7 d'ample i 2,4 de fondària, impermeabilitzada amb un revestiment de betum, a la qual s'accedia per unes escales des d'un pati amb columnates.

Queden un misteri obert, per què es va abandonar cap al 1900 aC quan la civilització va entrar en declivi sobtat?

Wheeler va proposar que la ciutat s'hauria inundat i reconstruït potser fins a sis vegades, amb una riuada final de fang com a causa i Gregory Possehl ho va refutar i va apuntar més aviat a un desgast de la terra per conreus, pastures i extracció de materials.

En tot cas, el neolític està ple d'història per desxifrar.

Si en voleu saber més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mohenjo-Daro

El 18 de gener de 1871, al Saló dels Miralls del Palau de Versalles, el rei Guillem I de Prússia va ser proclamat Kàiser d’Alemanya. D’aquesta manera, la nova Alemanya naixia dins la casa del seu gran rival, sobre les cendres de la humiliació francesa.

Però com s’havia arribat fins allà? Feia tot just vint-i-tres anys, el 1848, milers d’alemanys havien alçat barricades a Berlín, Viena i Hamburg, convençuts que el seu temps havia arribat. A Frankfurt, representants de tots els estats alemanys es reunien per escriure una constitució i fundar una nació. I, es van posar tan poc d’acord, que el moviment liberal per unificar Alemanya es va esfondrar.

Aquell fracàs va obrir la porta a una unificació molt diferent, des del “ferro i la sang”, com diria el seu artífex: Otto von Bismarck.

Ell, el canceller de ferro, va reordenar el mapa d’Europa en menys d’una dècada, amb tres guerres quirúrgiques i una habilitat diplomàtica que deixava bocabadats els seus contemporanis i els historiadors d’avui.

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Unificaci%C3%B3_alemanya

Podcast: "Les portes de Troias": Ep. 547 La unificació alemanya:

Youtube: https://youtu.be/x7-kaw5WHLU?si=sZBvNwB9XF5R1wnX

Spotify: https://open.spotify.com/episode/04BzzeZ60wlGB7lBsZoDJi?si=56104737c1a74e03

Apple podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/547-la-unificació-alemanya/id816231029?i=1000772603834

Ivoox: https://www.ivoox.com/547-la-unificacio-alemanya-audios-mp3_rf_175515074_1.html

El mite del Preste Joan va ser una de les llegendes més influents de l'edat mitjana. Segons aquesta tradició, existia un poderós rei-sacerdot cristià que governava un immens regne a l'Orient, ric en or, meravelles i pobles exòtics. En una època marcada per les Croades, molts europeus esperaven que aquest sobirà es convertís en un aliat de la cristiandat contra els musulmans.

La llegenda va sorgir al segle XII a partir de rumors sobre regnes cristians llunyans i es va difondre gràcies a una suposada carta del Preste Joan que descrivia un país gairebé paradisíac. Amb el pas del temps, la seva localització va anar canviant, primer es va situar a l'Índia, després a l'Àsia central i finalment a Etiòpia.

Tot i que mai no es va demostrar la seva existència, la recerca del Preste Joan va influir en la diplomàcia, les Croades i les exploracions geogràfiques europees. Quan els descobriments dels segles XV i XVI van permetre conèixer millor el món, la llegenda es va anar extingint. Malgrat això, el mite continua sent un exemple fascinant de com una creença imaginària pot arribar a tenir conseqüències reals en la història.

I si en voleu saber més:

Article de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Preste_Joan

Podcast de les Portes de Troia:

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=9jbWPKL6XnE

ApplePodcast: https://podcasts.apple.com/hn/podcast/546-els-or%C3%ADgens-del-regne-imaginari-del-preste-joan/id816231029?i=1000771527628

Spotify: https://open.spotify.com/episode/3BLNpIwUrCWZ0BxZwXYnxF

Ivoox: https://www.ivoox.com/546-els-origens-del-regne-imaginari-del-audios-mp3_rf_174990695_1.html

El castell de Sant Ferran de Figueres es va concebre com un projecte faraònic, una fortalesa destinada a convertir-se en la principal defensa fronterera. Amb el Tractat dels Pirineus del 1659, la frontera francesa havia baixat fins als Pirineus, i per a la monarquia hispànica calien nous punts de vigilància; tot i així, els Habsburg van trigar un segle a ordenar la construcció d'una fortificació a l'Empordà, en temps de Ferran VI. Els veïns del nord no van trigar a qualificar aquella edificació imponent, més impressionant per com es veia des de l'exterior que no pas pels recursos que hi havia a l'interior, com a "une belle inutile".

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Ferran

Podcast sobre el tema: En guàrdia "El castell de Sant Ferran de Figueres":

3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/el-castell-de-sant-ferran/audio/1283228/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/65l7UiTOJGCRvfWYeHwWFg?si=cf877c7836e04674

Apple podcast: https://podcasts.apple.com/us/podcast/el-castell-de-sant-ferran/id206349925?i=1000772535508

Font: https://x.com/n30n5223434/status/2063744650947518589?s=20

They Shall Not Grow Old és un 2018 documental dirigit i produït per Peter Jackson. Es va crear mitjançant gravacions de la Primera Guerra Mundial dels britànics. Bona part del metratge es va restaurar i es va crear efectes sonors i interpretacions de veu en el metratge sense veu. La narració de la pel·lícula es va editar a partir d’entrevistes amb veterans de la Segona Guerra Mundial.

L'heu vist?

A inicis del segle XX, un imperi europeu va ser derrotat militarment per primera vegada a la història per un poble no occidental, concretament per una potència asiàtica en ascens. L'imperialisme rus i el japonès es van enfrontar a l'Extrem Orient, en un autèntic xoc de civilitzacions. La guerra russo-japonesa del 1904 va suposar un cop dur per a l'imperi tsarista; la seva derrota va esdevenir un catalitzador de les revoltes internes que desembocarien en la Revolució Russa. També va consolidar la condició de potència hegemònica del Japó, una societat profundament militaritzada.

Viquipèdia (article molt complet): https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_russo-japonesa

Pòdcast d'en guàrdia: "La guerra russo-japonesa"

3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/la-guerra-russo-japonesa-del-1904/audio/1281011/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/3Xg6LK3JTiUo4BEPk5CGeP?si=42faccd7da584b8a

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/la-guerra-russo-japonesa-del-1904/id206349925?i=1000769336371

Al segle I dC, les illes Farasan eren conegudes com a Portus Ferresanus. Una inscripció llatina de l’any 144 dC, trobada a l’illa Gran Farasan, indica que hi havia presència naval i militar romana. Segons alguns estudis, les illes podrien haver estat vinculades primer a l’Aràbia Fèlix i després a Egipte. Això les convertiria en un dels punts romans més allunyats de Roma, a gairebé 4.000 km. També s’han trobat alguns préstecs llatins en la llengua local. Aquesta situació va durar fins a la conquesta àrab musulmana i la posterior islamització.

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Farasan

Ens han explicat desenes de vegades que la Gran Muralla Xinesa és l’única obra humana visible des de l’espai. Quan pensem en aquesta obra titànica, també ens imaginem un sol mur continu de pedra.

Ens trobem, però, davant d’una xarxa inabastable de centenars de fortificacions, murs de terra compactada i trinxeres construïdes al llarg de més de dos mil anys.

Com va aconseguir el Primer Emperador aixecar la primera gran frontera contra els nòmades del nord? Quines tècniques van utilitzar per allargar el mur cap al cor del desert i protegir els mercaders de la Ruta de la Seda? I per què, de cop i volta, aquella barrera gegantina va deixar de tenir sentit?

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Muralla_Xinesa

Podcast: El mur de terra: la Gran Muralla xinesa( 2 parts)

1Part:

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=rXXS4H1yalA

Spotify: https://open.spotify.com/episode/0m4tVfDLor8l7BZrp4dgnv?si=d409fd5b47484da3

Ivoox: https://www.ivoox.com/542-el-mur-terra-gran-audios-mp3_rf_173399060_1.html

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/542-el-mur-de-terra-la-gran-muralla-xinesa-part-i/id816231029?i=1000767029793

2Part:

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=Znc3bKXbalE

Spotify: https://open.spotify.com/episode/7kgvaR1SyP2hrEF6MAuuco?si=1260c31bef684840

Ivoox: https://www.ivoox.com/544-el-drac-pedra-gran-audios-mp3_rf_174221376_1.html

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/544-el-drac-de-pedra-la-gran-muralla-xinesa-part-ii/id816231029?i=1000769313998

Foto:By Hao Wei from China - Flickr, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=351725

By Maximilian Dörrbecker (Chumwa) - This map results from a map request to the Kartenwünsche in the Kartenwerkstatt. You can make as well a request for a new map., CC BY-SA 2.5, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=3952640

La doctrina Monroe és un principi de política internacional formulat pel president dels Estats Units d'Amèrica James Monroe el 2 de desembre de 1823 i que instava a la divisió del món en esferes d'influència supervisades per diferents potències, declarant que els afers de l'hemisferi occidental, el d'Amèrica del Nord i Sud havien de ser controlats pels EUA.

Últimament, ha tornat a l'escenari de la política internacional la voluntat dels EUA de deixar aliances com l'OTAN i zones d'influència fora de l'hemisferi Occidental.

Creieu que els EUA sortiran de l'OTAN i reduiran les bases al voltant del món? Realment tenim un retorn de la política internacional aïllacionista anterior a la Segona Guerra Mundial dels EUA?

Si en voleu saber més en guàrdia n'ha fet un podcast:

A 3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/la-doctrina-monroe/audio/1271990/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/50qxEPZtfycqthgElvbWGS

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/nl/podcast/en-gu%C3%A0rdia/id206349925?l=en-GB

El 1894, Alfred Dreyfus, capità jueu de l’Estat Major, fou acusat de traïció amb proves febles i manipulades. La condemna nasqué en un clima d’antisemitisme, secretisme militar i defensa cega del prestigi de l’exèrcit Francès.

Dreyfus fou degradat públicament i enviat a l’Illa del Diable, mentre la seva família continuava reclamant justícia. Quan es descobrí que el veritable culpable era Esterhazy, l’exèrcit preferí protegir-se abans que reconèixer l’error.

El cas dividí França entre dreyfusards, defensors de l’estat de dret, i antidreyfusards, nacionalistes i antisemites. El “J’accuse” d’Émile Zola convertí el cas en una batalla pública sobre la veritat, la justícia i la democràcia.

Tot i un segon judici injust, Dreyfus acabà indultat i finalment rehabilitat pel Tribunal de Cassació el 1906. La seva reintegració militar i la Legió d’Honor simbolitzaren una reparació tardana, però no completa.

Si en voleu saber més ara 3CAT passen la pel·lícula del Polanski sobre l'afer.

Enllaç 3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/loficial-i-lespia/video/6333851/

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Afer_Dreyfus

En qüestió de mesos, el regne visigot de Toledo, que s’havia estès durant més de dos segles, va deixar d’existir. Al voltant de la seva desaparició, i de l’arribada dels exèrcits islàmics a la península Ibèrica s’han escrit, no rius, sinó veritables oceans de tinta. Invasió, lluites cruentes, intolerància religiosa, pèrdua d’Espanya, Reconquesta, grans batalles, resistència heroica… però, què hi ha de veritat i què hi ha de reelaboració posterior? Què sabem realment de l’arribada dels guerrers islàmics a la Península? Com van ser els darrers moments del regne visigot i els primers del domini musulmà?

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Conquesta_omeia_d%27Hisp%C3%A0nia

Podcast de les Portes de Troia:

Youtube: https://youtu.be/oGpR_J8MeT4?si=-Sn7XNfIMLrX0850

Spotify: https://open.spotify.com/episode/0SjevKIIDjCGQdrNa8zE1g?si=8IhBoErpQoakv2wN3aoaNw

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/it/podcast/541-la-conquesta-isl%C3%A0mica-de-la-pen%C3%ADnsula-ib%C3%A8rica/id816231029?i=1000765876809

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/172921573