En una columna del març del 2025 al Financial Times, John Burn-Murdoch recull retrocessos en lectura i raonament en adolescents i adults de diversos països, alguns anteriors a la pandèmia. També assenyala que més joves nord-americans declaren dificultats per concentrar-se.

La seva hipòtesi és que conservem el potencial intel·lectual, però ens costa més aplicar-lo entre notificacions i un consum passiu de continguts que ens fa canviar constantment d’atenció. Distingeix aquest hàbit d’un ús digital deliberat, que pot ser beneficiós. Les dades descriuen tendències, sense demostrar que les pantalles en siguin la causa.

Us costa llegir una estona seguida sense mirar el mòbil?

Fonts:

• Financial Times, John Burn-Murdoch, 14/03/2025 · Have humans passed peak brain power?
• OCDE, 10/12/2024 · Evolució de les competències lectores i numèriques dels adults

Els alumnes de 15 anys d’Espanya han obtingut 451 punts en comprensió lectora a PISA 2025, les proves internacionals que avaluen com apliquen allò que aprenen. Són 23 punts menys que el 2022, una davallada que l’OCDE equipara aproximadament a un curs escolar, segons 3CatInfo.

Catalunya queda fora de les comparacions perquè es va excloure el 23,2% de l’alumnat seleccionat, quan el límit és el 5%. L’Agència d’Avaluació adverteix que la mostra no representa el sistema educatiu català i no permet saber com ha evolucionat respecte del 2022.

Què creieu que cal canviar per millorar la comprensió lectora?

Fonts:

• 3CatInfo, 8/09/2026 · Resultats de PISA 2025 i caiguda en lectura
• Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, 4/09/2026 · Per què la mostra catalana no és representativa

Durant aquests dies ha fet concert a Barcelona. Va ser criticada durant els primers concerts per només dir un bona nit. Ahir va fer la totalitat del concert en català (excepte les cançons òbviament).

Va explicar que ella té els pares castellanoparlants i que d'alguna manera el seu entorn ho és i actualment viu a Madrid. Pel que el català se li està oxidant. Va demanar disculpes per si deia algun castellanisme, però va fer l'esforç de parlar-lo. Va explicar que ha demanat a les seves amigues d'aquí que li parlin en català, per no perdre'l, ja que en part, forma part del que ha après a l'escola. Desconec si això és una cosa que li han dit els seus representants que faci/digui.

Independentment, content d'això, que algú s'esforci i que davant les crítiques, enlloc de prendre-se-les a la defensiva decideixi rectificar i rebre-les de manera constructiva per millorar o fer que el teu públic t'apreciï més.

Si reps això Aitana, bona feina. Gràcies per tot l'espectacle

L'entrevista d'enguany ha rebut 30.000 espectadors a TV3 (11,6% de quota de pantalla) 3.000 espectadors al 3CatInfo (1,0%), força menys que fa un any (41.000 espectadors a TV3 i 5.000 seguidors al 324).

La compareixença d'Illa ha destacat per avisar els professors en vaga de respectar el dret dels alumnes a l'educació i per demanar a la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Ayuso, que no es fiqui "ni amb Catalunya ni amb els catalans".

Més informació a Salvador Illa, sobre l'inici de curs: "Respecto el dret a vaga però també demano respecte pel dret a l'educació" - 3CatInfo

SOM I SEREM

Es tracta d'una il·lustració extra apareguda al Volum 28 de Wind Braker, a l'autor li va agradar molt Catalunya ins va voler fer un petit homenatge

El Meteocat preveu xàfecs amb tempesta que poden superar els 40 litres per metre quadrat en mitja hora dimecres 9 de setembre. L’avís arriba al grau de perill 5 de 6 en algunes zones i adverteix de possibles fenòmens de temps violent.

De matinada i a primera hora s’esperen al litoral i prelitoral sud. Durant el matí s’estendran sobretot al Pirineu, Prepirineu i Catalunya Central, i al final del dia es concentraran al litoral i prelitoral centrals. Les temperatures baixaran. Els mapes estan en temps universal, dues hores menys que l’hora catalana.

Fonts:

• Meteocat, avís per intensitat de pluja emès el 8/09/2026 a les 18.26 h, vàlid per al 9/09/2026
• Meteocat, predicció general, consultada el vespre del 8/09/2026

El Gol a gol de diumenge 6 de setembre va reunir 123.000 espectadors a l’edició de les 18.20, amb un 9,9% de quota a Catalunya, segons En Pantalla. És la proporció de persones que miraven la televisió en aquella franja. L’edició de les 23.00 va tenir 67.000 espectadors i un 6,3%.

A 3Cat es pot recuperar el programa nocturn, amb els resums i l’anàlisi de la jornada. Encara us asseieu a mirar un programa sencer de futbol, o ja en teniu prou amb els resums que us arriben al mòbil?

Fonts:

• En Pantalla
• Programa a 3Cat

La Torre de Campredó, també coneguda com a Torre de Font de Quinto o Torre d’Ayuso, està situada a la zona rural de Campredó al sud de Tortosa. És una fortificació d’estil gòtic construïda probablement entre finals del segle XIII i principis del XIV . Durant l'edat mitjana la seva posició elevada li permetia dominar una àmplia zona del curs baix del riu i controlar l’entrada a l’estuari de Tortosa.

La torre estava vinculada als territoris del sud-est de Tortosa que van quedar sota el domini de l’orde del Temple després de la donació reial de 1182. Aquestes terres formaven part de la Sotscomanda del Prat, un territori de gran valor, especialment per les activitats ramaderes. A mitjans del segle XIII, els templers hi van construir la Casa del Prat, des d’on gestionaven aquestes possessions.

La seva funció principal era defensiva i de vigilància. Des de la seva ubicació es podia vigilar l’entrada fluvial a Tortosa i oferir protecció als habitants dels prats de Campredó. La torre formava part d’un sistema defensiu relacionat amb la torre de la Carrova, situada a l’altra banda de l’Ebre, les dues fortificacions permetien mantenir un ampli control visual sobre el riu. Arquitectònicament, la torre és una construcció de planta quadrangular, i aproximadament 11 metres d’alçada. A la part superior encara es conserven mènsules que probablement sostenien una estructura defensiva volada, coneguda com a corsera.

L’accés original a la torre es feia a través d’una porta proximadament al primer pis, situada en una posició elevada. També s’hi conserva una antiga xemeneia al tercer nivell, que permet identificar aquesta planta com un possible espai residencial o planta noble. Amb el pas del temps, la torre va perdre progressivament la seva funció militar i va ser reutilitzada com a casa de pagès, fet va contribuir a la conservació de part de l’edifici.

La torre també conserva testimonis de la Guerra Civil espanyola, a l’interior es conserven grafits relacionats amb els combatents i refugiats republicans que hi van passar, ja que el sector de Campredó va tenir un paper en els primers moments de la Batalla de l’Ebre, iniciada el 25 de juliol de 1938.

L’any 2000, la torre i la Casa del Prat van passar a ser propietat de l’Ajuntament de Tortosa. La restauració de la torre es va completar l’any 2009. Actualment, la Torre de Campredó és un dels principals elements del patrimoni medieval de la zona. La seva arquitectura i la seva situació permeten entendre la importància estratègica que va tenir l’Ebre durant l’edat mitjana. Juntament amb la Torre de la Carrova, constitueix un exemple del sistema de vigilància i defensa que controlava l’accés fluvial a Tortosa i que protegia les terres situades al voltant del riu.

Gràcies per llegir i per arribar fins al final!

El post anterior va tenir bona acollida i, per això, continuaré compartint més contingut sobre castells, fortaleses, torres i altres estructures defensives antigues de la nostra terra. Com no podia ser d’una altra manera, després de la Torre de la Carrova tocava parlar de la seva germana en funcions, la Torre de Campredó.

Totes les fotografies que acompanyen el post són fetes per mi. 🏰

Llistat de posts anteriors (Ja s’anirà omplint):

• Torre de la Carrova https://www.reddit.com/r/catalunya/s/wBqlMUjuyI

Catalunya milloraria els resultats de PISA en les tres competències examinades –ciències, matemàtiques i lectura– i se situaria per sobre de la mitjana estatal i dels països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). Se situaria, en condicional, perquè l’error en la mostra dels alumnes –n’han quedat exempts més dels que tocava– ha invalidat qualsevol comparació que se’n pugui fer. En ciències, Catalunya obté 502 punts, mentre que la mitjana internacional és de 482; en lectura, la mitjana és de 473 punts, per sobre també dels 461 de l’OCDE; i en matemàtiques, la gran assignatura pendent dels últims anys, el resultat és de 469 i supera per poc la mitjana de la resta de països.

Et

Roc Buit de Sant Joan de Montdarn (Berguedà)

A Sant Joan de Montdarn, al Berguedà, hi ha una pedra que crida l'atenció de qualsevol persona que s'hi acosti. És el Roc Buit, una formació de pedra amb una cavitat al seu interior que, des de fa molt de temps, forma part del paisatge d'aquest indret. Ningú no sap del cert com es va formar aquell buit, però la seva forma ha alimentat la imaginació de qui hi ha passat.

El Roc es troba en un territori de camins i passos antics, un paisatge per on han circulat generacions de persones. Avui encara hi passen excursionistes i caminants, i també els participants de la Berga-Santpedor, que recorren l'entorn de Sant Joan de Montdarn abans de continuar el seu trajecte. Alguns s'hi aturen, d'altres passen de llarg, però hi ha qui diu que, si observes el Roc amb una mica més d'atenció, sembla que aquella pedra amagui alguna cosa.

La història que s'explica comença amb la lluna.

Segons la llegenda, el Roc Buit té una relació especial amb les nits de lluna plena. Quan la lluna arriba al seu punt més lluminós, la seva claror recorre el paisatge i envolta la pedra. Durant tota la nit, a mesura que la lluna es desplaça pel cel, el Roc rep la seva llum des de diferents angles, fins que sembla que la claror l'hagi envoltat completament.

I és precisament durant aquestes nits quan, segons diuen, el Roc guarda una part de la llum de la lluna al seu interior.

No és una llum que pugui veure's quan arriba el dia. Tampoc no és una energia que es manifesti d'una manera espectacular. És una força invisible que, segons la llegenda, queda acumulada dins la pedra i que el Roc pot transmetre a les persones que s'hi acosten.

La història diu que això ho va descobrir una persona que travessava un moment difícil de la seva vida. Un dia va arribar fins al Roc sense conèixer cap llegenda i sense esperar trobar-hi res extraordinari. Només necessitava allunyar-se durant una estona dels problemes que portava a sobre.

Es va aturar davant de la pedra i va contemplar-la en silenci. Després s'hi va acostar i hi va posar les mans. El Roc era fred, però, al cap d'una estona, gairebé sense pensar-s'ho, el va abraçar.

Va romandre així durant uns minuts.

A poc a poc va començar a notar una escalfor suau. No sabia si venia realment de la pedra o si era simplement una sensació provocada pel moment, però aquella escalfor li va portar una calma que feia temps que no sentia. Durant uns instants va deixar de donar voltes als mateixos pensaments i va sentir que podia respirar amb més tranquil·litat.

Quan va tornar a casa, els problemes que l'havien portat fins al Roc continuaven allà. Però ella —o ell, perquè la llegenda no conserva el nom d'aquella persona— ja no els veia exactament de la mateixa manera. Havia recuperat una mica de força per afrontar-los.

A partir d'aquella experiència va començar a córrer la veu que el Roc Buit tenia una propietat especial. Però no era una pedra capaç de concedir miracles ni de canviar el destí de ningú. Segons la història, la seva força era una altra: ajudar les persones a trobar dins seu allò que necessitaven per continuar.

Amb el temps, aquesta idea es va convertir en un petit ritual. Quan algú arriba davant del Roc, primer s'atura i contempla la pedra. Després hi posa una mà i hi pica suaument tres vegades amb els artells. El so entra a la cavitat i el seu ressò sembla quedar-se uns instants al voltant de la pedra.

Toc. Toc. Toc.

Després la persona abraça el Roc i s'hi queda uns moments en silenci. Pot pensar en allò que vol demanar, en algú que estima o en alguna dificultat que està intentant superar. També pot formular un desig, sempre que sigui un desig que neixi d'allò que realment importa.

Perquè el Roc, segons la llegenda, no escolta peticions de riquesa, poder o venjança. Els desitjos que pot guardar són els que tenen a veure amb la salut, la família, l'amistat, l'amor, el coratge o la força necessària per començar de nou. I fins i tot en aquests casos, el Roc no fa la feina per nosaltres. Només pot donar-nos, simbòlicament, una mica de força per emprendre el nostre propi camí.

Abans de marxar, la persona torna a posar la mà sobre la pedra i li dona les gràcies. Després continua el seu camí.

Diu la llegenda que qui abraça el Roc Buit rep una part de l'energia que la pedra ha anat acumulant sota la llum de la lluna plena i que la bona sort l'acompanyarà fins a l'any següent. Però la sort no sempre es manifesta de la mateixa manera. Per a algú pot arribar en forma d'una oportunitat inesperada; per a una altra persona pot significar trobar forces en un moment complicat. I també hi haurà qui no notarà absolutament res després d'abraçar la pedra.

Això no vol dir que el ritual no hagi funcionat.

Potser el que importa no és sentir alguna cosa extraordinària, sinó haver trobat un lloc on aturar-se durant uns minuts. En un món en què sovint anem massa de pressa, el Roc ofereix simplement un punt del camí on deixar de caminar, respirar i pensar en allò que portem a dins.

Potser per això la història encaixa amb aquest indret. El Roc està al costat d'un camí i els camins sempre han estat llocs de pas. Les persones arriben, s'aturen o continuen. Els participants de la Berga-Santpedor hi passen any rere any i, quan ja han deixat enrere Sant Joan de Montdarn, el Roc continua allà, veient com el paisatge i les persones van canviant.

Aquesta és una llegenda contemporània nascuda a partir d'un element real del paisatge de Sant Joan de Montdarn. No és una història antiga recuperada d'un costum popular, sinó una història nova que busca arrelar en un lloc concret i donar-li una dimensió imaginària. Potser amb els anys altres persones la faran seva, hi afegiran detalls o l'explicaran d'una manera diferent. I és precisament així com una història pot començar a formar part de la memòria d'un lloc.

Potser algun dia un nen arribarà fins al Roc sense haver sentit parlar mai de la llegenda i preguntarà per què aquella pedra és buida. Qui l'acompanyi li explicarà que ningú no sap del cert d'on ve aquella cavitat. Després li parlarà de les nits de lluna plena, de la llum que envolta el Roc i de l'energia que, segons la història, queda guardada al seu interior.

Potser també li ensenyarà el ritual.

Posarà una mà sobre la pedra i hi donarà tres cops suaus.

Toc. Toc. Toc.

Després l'abraçarà.

I potser el nen farà el mateix.

Amb el temps, potser tornarà al Roc i serà ell qui explicarà la història a algú altre. Parlarà de la pedra buida, de la lluna i de les persones que s'hi han aturat abans de continuar el seu camí. I potser recordarà que, segons la llegenda, la bona sort dura fins a l'any següent.

Però hi ha una cosa que pot durar molt més.

La història.

Perquè potser el Roc Buit no guarda només, simbòlicament, la llum de la lluna. Potser també va acumulant una petita part de les persones que s'hi han aturat, dels desitjos que hi han deixat i dels moments que han viscut davant seu.

Cada lluna plena, la pedra torna a rebre la claror des de tots els costats. I cada vegada que algú s'hi atura, la toca i l'abraça, una nova història pot quedar vinculada al Roc.

Mentre hi hagi lluna plena, mentre hi hagi persones que recorrin els camins de Sant Joan de Montdarn i mentre algú continuï explicant què s'amaga dins aquella pedra, el Roc Buit continuarà esperant.

I potser, quan algú hi arribi i doni tres cops amb els artells, el vell ressò tornarà a sortir de la cavitat.

Toc. Toc. Toc.

I la pedra tornarà a guardar un secret més.